Djinn: aventura i sensualitat, segons Miralles
- La madrilenya tancarà l'any amb les planxes del seu gran èxit internacional
LA MASSANA
- Djinn, l'estupenda heroïna de Miralles. Foto: EL PERIÒDIC
La mostra de Font penjarà a Les Fontetes fins al 29 d'octubre i cedirà a partir del 25 de novembre el torn a Ana Miralles. La madrilenya és també una repetidora --va debutar a la Massana al 2000, i va tornar al 2006-- però ara ve a punt, a punt de posar el punt final a l'ambiciosa i celebradíssima sèrie Djinn, que l'ha consagrat com una autora de culte a l'exigent mercat francès: són en total dotze àlbums amb guió del belga Jean Dufaux que va començar a publicar al 2001 i que han tingut un decenni de corda. El tàndem Dufaux/Miralles hi segueix el periple de la Djinn del títol, heroïna contemporània resolta a reconstruir la biografia de la seva àvia, favorita de Murati, l'últim soldà turc, a l'Istanbul del 1912. Un fascinant còctel d'èpica i sensualitat en un Orient exòtic i improbable, més propi de les Mil i una nits que de la Turquia real, però que li serveix a Miralles per explotar el molt convincent i sempre magnètic erotisme --més aviat light, tot sigui dit-- que ja havia cultivat a Eva Medusa i que ha acabat convertint en marca de la casa. El dibuix net, detallista i realista de Miralles, el color que ella mateixa aplica i --per què no-- el gust pel voluptuós han cridat l'atenció no només del editors i els lectors francesos, sinó també del Saló del còmic de Barcelona, que li ha concedit aquest any el Gran premi, convertint-la així en la primera dona distingida amb el guardó. Val a dir que Miralles forma part de la reduïda però molt visible nòmina d'il.lustradores de la historieta hispana. Com diu Pieras, "són poques, sí, però molt bones, i la majoria s'ha concentrat en el manga".
El cert és que no cal anar gaire lluny per trobar-ne els últims exemples: Victoria Francés va ser la sensació al saló de la Massana de fa dos anys, tot i que Miralles potser tingui més a veure amb l'univers oníric d'un Luis Royo que no pas amb el de la gòtica valenciana. Ella diu que són els guionistes i els editors els que l'han encasellat en una sensualitat que prefereix insinuar abans que ensenyar, i que alguns titllen d'específicament femenina... tot i l'èxit que recull entre els lectors masculins. Sigui com vulgui, aquest erotisme light l'ha acompanyat des dels seus inicis a Bares de todo el mundo i Marruecos, mon amour, als anys 80. Ja al decenni següent, El brillo de una mirada i Eva Medusa la van descobrir al gran públic, i la consagració li va arribar amb la trilogia En busca del Unicornio, que va presentar al 2000 a la Massana.
Per a més informació consulti l'edició en paper.