• L'orquestra russa, dirigida per Valeri Gergiev, s'afegeix a la soprano Kiri Te Kanawa al cartell de la capital

El director rus, el 2009 al Reial de Madrid. A la galeria, la soprano novazelandesa, al festival de Cap Roig del 2012. Foto: JAVIER DEL REAL / JOSÉ IRUN

Els melòmans d'aquest racó nostre de Pirineu ja poden anar afinant l'oïda perquè se'ls gira feina: la Temporada de música i dansa, amb el lleial patrocini de MoraBanc, prepara per a la 20a edició un àpat del qual ja podem avançar dos dels plats principals... si és que els menairons no fan de les seves i ho esguerren tot a última hora: la soprano novazelandesa Kiri Te Kanawa i l'orquestra simfònica del teatre Mariinsky de Sant Petersburg. El rival directe del Bolxoi de Moscou. Quasi res.

Comencem pel final i anem per la pastilla simfònica del curs, un molt saludable costum (re)instaurat el 2009 pel director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, amb la Royal Philharmonic –i Pinchas Zukerman, ¿se'n recorden d'aquella Setena?– i que en aquesta ocasió ens brinda l'oportunitat d'escoltar per primera vegada a la capital una altra formació històrica. I de fer-ho, a més, sota la batuta del director principal del Mariinsky, Valery Gergiev (Moscú, 1953), un dels directors estrella del panorama clàssic internacional. Queda per concretar la data –apostem pel febrer, quan l'orquestra té bolo confirmat a l'Auditori de Barcelona– i també el repertori. Descartarem la 5a de Mahler, que és la monumental peça que intepretarà davant del públic català, i també Beethoven, el convidat amb què va comparèixer la Temporada passada la Simfònica de Berlín, i obrim joc: ¿Txaikovski? ¿Wagner? ¿Brahms? Si estiguéssim parlant d'Ordino i del Yepes, apostaríem per Xostakòvitx, però al Centre de Congressos i a la Temporada, la cosa no està tan clara. Ja ho veurem.

El cas és que Gergiev és una de la grans batutes del moment: el 1988 va heretar l'orquestra del Mariinsky i la va catapultar fins convertir-la en una de les formacions de referència del panorama simfònic, amb un intensiu programa de gires mundials –l'estiu passat va desfilar per Peralada i Sant Sebastià– que li ha merescut l'etiqueta de «primera orquestra global del món». I això és molt dir. És clar que estem parlant d'una autèntica institució de la música clàssica, que ha estat dirigida –atenció– per patums de la talla de Berlioz, Wagner i Mahler: amb dos segles llargs de trajectòria, l'època daurada del Mariinsky es remunta a finals del XIX, i comparteix seu, nom i direcció amb l'òpera i també amb el celebèrrim ballet Mariinsky, per on han desfilat una altra colla de noms il·lustres dels escenaris, des de Petipa fins a Nurèiev i Barixnikov.

La segona cita ineludible del curs és la que protagonitzarà Kiri Te Kanawa (1944). Tampoc aquí podem avançar la data. Però serà en qualsevol cas una oportunitat difícilment repetible perquè la soprano novazelandesa es prodiga amb comptagotes des que al 2004 es va semiretirar de l'escenari operístic. Caldrà veure també el repertori amb què compareix a la capital, però no els estranyi que combini àries de Mozart, Verdi, Handel i Richard Strauss, els compositors que van posar els fonaments de la seva llegenda.

Així que tenim cobertes la dosi lírica i també la simfònica de la Temporada. Falta per escatir la nit de dansa –el curs passat van ser dues: el flamenc d'Antonio Canales i el ballet d'Ángel Corella– així com el toc popular del cartell que l'última edició va posar i molt brillantment l'orquestra Pink Martini. I caldrà veure si l'organització torna a apostar pel jazz, una opció que Escribano sempre ha defensat i que l'any passat ens va portar Jane Monheit. Això sí: caldrà tenir una mica més de paciència: fins al gener, exactament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.