Foto: EL PERIÒDIC

Cos, ment, cor i esperit. Aquestes són les quatre dimensions de l'ésser, i a cadascuna els correspon una intel·ligència: física, mental, emocional i espirirtual, segons Stephen Covey, a El 8 hábito. Hi ha investigacions que demostren que la incapacitat d'organitzar-ze de manera eficient produeix envelliment prematur, pèrdua de claredat mental i bloqueig de la nostra intel·ligència innata. També és cert que com més coherència interna tingui una persona, més eficient serà i més creativitat, adaptabilitat i flexibilitat aconseguirà desenvolupar. Aquestes dimensions són:

1. La intel·ligència física es resum en tres aspectes bàsics: a) Tenir una nutrició adequada: dominar la gana i ingerir aliments saludables; b) Fer exercici equilibrat i c) Descansar i relaxar-se, gestionar l'estrès i tenir la mentalitat de previndre problemes de salut. Aquests hàbits els acostumen a desenvolupar els esportistes per obtenir el millor rendiment. Quan descurem el cos la nostra ment se'n ressent: es perd concentració, creativitat, capacitat d'aprendre i de memoritzar.

2. La intel·ligència mental es cultiva a través de: a) l'estudi i l'educació continus, de manera sistemàtica i disciplinada, b) de tenir una alta autoconsciència, que ens serveix per pensar trencant esquemes i pensar fora de la zona de confort, i c) aprendre ensenyant i fent activitats.

Descurar el desenvolupament mental porta a la insensibilització de la consciència, que va perdent facultats fins a quedar en silenci. Quan això passa perdem visió, ens tornem miops, i ens deixem endur per judicis fruit de seguir estereotips i etiquetes. Exercitar la consciència del jo i la dels altres és sondejant les opinions i reaccions de les altres persones. Es tracta de conèixer-te a un nivell més profund i de tenir la facultat de comprendre els altres, encara que no comparteixis les seves opinions.

3. La intel·ligència emocional (IE): tothom en parla, alguns n'aprenen les bases, i molts menys la desenvolupen realment. Tanmateix, és la base de l'èxit en els comportaments interpersonals i intrapersonals. Els cinc principals components són: a) l'autoconsciència, que és la capacitat per a reflexionar sobre la pròpia vida, des de l'autoconeixement, detectant les àrees personals de millora i treballant-les per superar debilitats; b) la motivació personal, que està relacionada amb la visió, els valors, els objectius, i els anhels personals; c) l'autodisciplina, que té a veure amb l'esforç i l'energia que ets capaç de posar per complir un projecte o valors personals; d) l'empatia, que és la capacitat de comprendre com les altres persones veuen i senten les coses. És l'habilitat real de posar-se al lloc de l'altre i veure el món a través de les seves ulleres; i e) les habilitats socials i comunicacionals, que té a veure amb interactuar òptimament amb els altres per a aconseguir una comunicació que afavoreixi projectes comuns.

Descuidar la IE pot portar a sentiments de frustració, rencor, ansietat o confusió interior. S'ha demostrat que aquests estats emocionals negatius provoquen un mal funcionament rítmic i elèctric del cor, i disminueixen l'eficiència neurològica. Així que la IE aporta una cosa tan important com necessària, la coherència interna, que fa guanyar temps i energia. Anar en contra dels nostres valors més profunds o de la nostra consciència debilita el nostre sistema immunològic. En algunes organitzacions hi ha autèntics virus emocionals que dinamiten la vitalitat i la motivació de les persones. Els mals del cor poden portar a la ira, la culpa irracional, la gelosia… i aquestes emocions negatives porten a tenir mals de cap, malalties psicosomàtiques de tot tipus; l'esperit es deprimeix i es desanima. Teixir constantment relacions sanes amb nosaltres mateixos i amb els altres és la base d'una existència feliç, i l'origen dels veritables èxits, personals i professionals.

4. La intel·ligència espiritual: és la més elevada. Té a veure amb tres factors: a) la integritat als propis valors i a la consciència, b) Tenir un sentit de contribució a les persones i a les causes i c) Tenir una veu, és a dir, que el teu treball estigui alineat amb la teva vocació i habilitats personals. Donar veu a l'esperit és dissenyar una ruta orientada cap a un horitzó que mai no es perd de vista, perquè tot el que facis, pensis, sentis estigui orientat a la teva missió en aquesta vida. Les persones que tenen una missió tenen una vida amb sentit. Així que buscar el sentit a la pròpia vida és el veritable Sant Graal de tots nosaltres. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.