• Editorial Andorra tradueix al català ?Nits andorranes' i ?La nova Andorra', els títols que completen la trilogia iniciada amb ?Els homes d'aram'

Sandy, els anys 30 a la plaça Benlloch de la capital Foto: EL PERIÒDIC

Feia anys que ho tenia entre cella i cella: publicar la traducció catalana de Nuits andorranes i La nouvelle Andorre, els títols que completen la trilogia andorrana iniciada per Isabelle Sandy amb Els homes d'aram. I Jean-Claude Chevalier veurà per fi el seu somni fet realitat. Seu... i de molts altres, començant per Editorial Andorra, que va recollir el guant amb entusiasme: no és casualitat que el 2009 publiqués la primera traducció íntegra al català de la novel·la fundacional, ni que la mateixa autora fos il·lustre hoste de casa Rebés durant les seves estades al nostre racó de món. En fi, que tant Nits andorranes com La nova Andorra veuran pròximament la llum: i pròximament vol dir al novembre, és a dir, ja: demà passat. A punt per la campanya de Nadal i en un sol volum, que la cosa no està per a gaires alegries.

Sandy és la gran aposta editorial del segell per al curs. El que sorprèn, de fet, és que tant Nits andorranes com La nova Andorra encara no haguessin estat traduïdes. Una més de les pecualiaritats del fet diferencial andorrà, i una oportunitat estupenda per descobrir el fresc complet de l'Andorra que Sandy es va empescar: el raconet rural, arcaic i idealitzat que la va captivar quan hi va venir a espetegar per primera vegada, el 1922, enviada per La Dépêche per escriure un reportatge sobre –és clar– els contrabandistes, i amb el sac ple dels prejudicis del regionalisme de tall conservador teoritzat per Jean Charles Brun. Deixem-li el micròfon, i veuran: «He descobert un país digne de veneració. Em sembla na república ideal, evangèlica, on la bondat popular floreix plena de candor, on les pastures són de tothom, on el Comú proporcional pa als malats i als pobres, ¡on la presó no té presoners!» Vist així, ¿qui no hi voldria viure, en aquesta república ideal?

Tenia 35 anys, i creu retrobar a Andorra la puresa rústica de la seva Arieja natal. Una puresa no exempta de sang i fetge. Ho plasmarà en primer lloc a Els homes d'aram (1922) i a compte dels Xiriball, els protagonistes d'aquest drama rural d'herències, traïcions i venjances sagnants amb epicentre a la casa pairal de la família, que ubica a l'antic hotel Mirador. Tres lustres trigarà Sandy –autora d'una bibliografia prolífica que integren mig centenar de novel·les– a reprendre el tema d'Andorra. I ho farà quasi amb incontinència, com si li bullís la sang i portada potser per un segon enamorament, perquè la tardor del 1941 Emile Couozinet i la seva troupe es va instal·lar al Mirador, precisament, per rodar-hi la versió cinematogràfica d'Els homes d'aram.

El 1938 publica Nuits andorranes, amb l'encampadà Joan Moles com a protagonista; i el 1946, La nouvelle Andorre, en que cedeix la veu a Targa, immigrant espanyol. La trilogia sencera dóna en fi testimoni literari d'un dels períodes més convulsos de la història del Principat, amb l'ocàs de la societat rural, patriarcal i enclaustrada en un ritme secular, mineral, i el salt a la modernitat que van portar l'electrificació de Fhasa, les carreteres, Radio Andorra i la guerra civil espanyola.

Una radiografia de sorprenent actualitat –deia aquí mateix Chevalier l'any passat, a compte del descobriment als fons de la Bibliothèque Nationale de l'adaptació teatral d'Els homes d'aram, estrenada el 1938 a Radio Liberté– perquè toca temes, conflictes i tabús que sonen molt familiars, des de la integració dels immigrants fins al debat sobre la identitat: ¿què significa, ser andorrà? Deia aleshores Chevalier: «Andorra és [per a Sandy] un concepte, un ideal de llibertat. El problema de fons, als anys 20 i també ara, és aquest: ¿com acollirem els estrangers per formar una societat oberta, sense ciutadans de segona?» No ens ho negaran: malgrat les aparences –mirin la fotografia d'aquí dalt– moderna ho era una estona llarga, Isabelle.

Per a més informació consulti l'edició en paper.