• L'ambaixada renuncia a la presència de directors i actors per les retallades
• El cartell de les Jornades de cine espanyol

Foto:

Enrere han quedat aquelles estupendes Jornades dels primers temps en què desfilaven per aquí dalt patums del cine espanyol com ara Vicente Aranda i José Sacristán. Això ja és història. La crisi i les retallades, ja saben. L'edició passada ja va donar clars indicis dels nous temps: un cicle consagrat a Icíar Bollaín sense la presència de la directora madrilenya és molt menys cicle. I aquest any s'han confirmat els auguris: ni una sola estrella (o estrelleta) per matar el cuquet. Res. Només cine a seques. Que no està malament, és clar, i menys encara amb la cartellera que l'ambaixada s'ha tret de la màniga, però és que ens havíem mal acostumat i no és el mateix. Però anem al tall: el cartell de la 4a edició de les Jornades que organitza la legació espanyola projectarà des del 17 d'octubre als cines Illa Carlemany (i gratis total, ep) un pòquer de títols del thriller hispà d'última generació i ganxo contrastadíssim, més una mena de paròdia del cine de ciència ficció a l'espanyola (Extraterrestre) que constitueix per tot plegat una autèntica raresa, i com a colofó, un homenatge –pelet tardà, tot sigui dit: va traspassar el 2010– a Luis García Berlanga: les Jornades es clausuraran el 12 de novembre amb Bienvenido Mitser Marshall, l'obra mestra del director valencià amb el permís d'El verdugo i La vaquilla –títol, aquest últim, que ja es va projectar a la primera edició, precisament amb Sacristán com a mestre de cerimònies.

El gros del cartell –ja s'ha dit– l'integren quatre pel·lícules que han rellançat el caixet del thriller espanyol, amb menció especial per a No habrá paz para los malvados i Celda 211. La primera es va endur sis Goyas el 2012, inclosos millor pel·lícula, milor direcció i millor protagonista, un José Coronado que a qui el paper de poli amb un peu a cada banda de la llei li escau com anell al dit; Celda 211, insòlita incursió del cine espanyol en el gènere de presons, també va arrasar als Goya, però als del 2010, amb un Luis Tosar en el paper de la seva vida com a Malamadre. Encara més marciana, i per això mateix especialment prometedora, és Silencio en la nieve, que va passar injustament desapercebuda en l'estrena comercial i que planteja un cas ben inusual: l'assassinat d'un soldat espanyol de la División Azul al front de l'Est, el 1943. Per acabar, 25 kilates és un thriller de plantejament clàssic habitat per perdedors vocacionals on podrem veure Maria Lanau en l'últim llarg en què ha participat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.