• Sergi Mas consagra el cartell de la 35a fira concurs als rellotges de pastor H Arajol repassa al catàleg les fites geològiques que marcaven el pas del temps

Sergi Mas i Casimir Arajol, al taller del primer, contemplen el cartell de la 35a edició de la fira, acabat de sortir del forn Foto:TONY LARA

Res millor contra els cíclics atacs de misantropia que una visita, com més llarga millor, al taller de Sergi Mas a la casa Duró d'Aixovall.Menairons, llimois i gats no en volen saber res, dels núvols i la boira, i viuen permanentment instal·lats en una mena de cordial, benhumorada, permanent joie de vivre on el do més preciat és el d'una conversa interminable. Just el que Sergi Mas ofereix generosament i sense escatimar al passavolant. La visita d'ahir era amb l'excusa del cartell de la 35a edició de la fira concurs de bestiar, que Casimir Arajol va ressuscitar el1979 i que Sergi Mas il·lustra aquest any per 33a ocasió, que es diu ràpid. Aquesta vegada, amb un motiu encara més exòtic que el de les forques de l'any passat: el rellotge de sol de pastor, el rudimentari instrument que el rabadà d'aquí dalt, amb la Rubia als peus, enfoca cap a l'Osca de Migdia, a l'Obac. La cosa no té més misteri que el nom: quan el sol es troba exactament en la vertical de l'Osca, és que som al migdia. Avui no té mèrit, és clar, perquè en fem prou a mirar el rellotge (o a escoltar les campanes de Sant Esteve) per saber l'hora. Però els pastors de l'era preindustrial se les havien d'empescar de maneres així d'enginyoses per saber si era l'hora d'anar a dinar, per exemple. Així que no perdien de vista l'Osca del Migdia.

Val que el rabadà d'aquí dalt s'hauria pogut estalviar el rellotge de pastor, aquest tub cònic, reglamentàriament de boix, amb una llengüeta extensible –o gnòmon, que sona estupendament, no m'ho negaran– que projecta l'ombra sobre una superfície graduada que marca les hores. En feia prou a mirar l'Osca, per saber-la. Però és que al cartell hi havia de sortir el canut que té aquests últims mesos fascinats Sergi Mas i també Arajol. I no es pensin que és tan fàcil, perquè el refotut rellotge s'ha de col·locar en una orientació determinada segons l'època de l'any i segons la latitud. Si no, no marca; o marca malament. Així que encara que no ho semblessin, els nostres rebesavis eren uns pastors il·lustrats. Molt il·lustrats. Diu Arajol que aquesta va ser la forma habitual de mesurar el temps per aquí dalt fins al segle XVII, probablement al XVIII. I Sergi Mas assegura posseir un exemplar de saüc que encara li havia vist utilitzar a un padrí de Canillo. Si ell ho diu, serà que sí.

L'Osca, el Forat i el Senyal

El cas és que, si el rellotge de pastor –també dit d'altura, perquè diu l'hora segons l'altura del sol respecte a l'horitzó– és una andròmina que tots hem somiat alguna i inútilment a desxifrar, igualment fascinant és el repertori de fites geològiques que els pagesos d'aquest racó de món van anar codificant al llarg dels segles per establir amb una simple miradeta l'hora del dia i l'època de l'any en què es trobaven i que Arajol ha inventariat al catàleg de la fira: hi ha naturalment El Forat, el singular clot que Bonaventura Adellach va localitzar a la cara oest del pic d'Arcalís i que el sol travessa només dues vegades l'any: a l'abril i al maig. Es veu que segons la posició del sol en relació al Forat, els pastors neolítics sabien en quina estació es trobaven. Si més no, això és el que diu la teoria, i que caram, se non è vero, è ben trovato.

També hi té un raconet el Senyal de Missa, collet de la muntanya de Rocafort que els veïns del Pui d'Olivesa, a Sant Julià, van batejar així perquè quan el sol s'hi posa a dintre no fallava, és que tocaven a Missa. Una fita recollida per Jordi Casamajor, a qui devem també la biga de l'era de cal Naudi de Molleres, a Meritxell, tota gravada amb incisions paral·leles i amb un foradet per posar-hi el pal reglamentari: primitivísism rellotge solar que pot trobar encara, diu Casamajor, en moltes erens, bordes i pallers del país i que dóna una explicació plausible a la proliferació d'unes incisions fins no fa gaire misterioses.

Així que ja ho veuen: l'Osca de Migdia, el Forat d'Arcalís i el Senyal de Missa. I encara hi podríem afegir el Roc del rellotge, a Sorteny, i el bessó Roc de les Hores, a Oliana, però aleshores els hauríem rebentat el catàleg, profusament i estupendament il·lustrat. En fi, que hem arribat fins aquí sense dir que la 35a fira concurs de bestiar de la capital tindrà lloc el 27 d'octubre. Però potser no calia, si tenim en compte que l'úinic que no ha canviat mai, des que el 1979 es va instaurar la cita, és precisament la data: la fira és el 27 d'octubre. Peti qui peti. Res, que com els dèiem al començament, una bona dosi de Sergi Mas tot ho cura. Facin la prova (però no ho diguin a ningú). I potser tenen sort i s'enduen un punt de llibre com el d'aquí al costat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.