Foto: ÀLEX LARA

CORREDOR DE MUNTANYA DE LA FAM

És la tercera temporada seguida que Joan Valls (Andorra la Vella, 28/01/1982) forma part de la selecció nacional de curses de muntanya. En aquest 2013 l'han perseguit les lesions i ha estat tot l'estiu sense competir. Encara no s'ha recuperat, però en els darrers dies va tornar a viure la sensació que suposa tornar a competir.

–¿Quina va ser l'última cursa que va fer abans de la lesió?

–En la mitja marató de la Copa del Món de Canazei. Allà el meu turmell dret va dir prou. Fins llavors la temporada estava sent molt irregular.

–De fet, a Canazei ja tenia problemes físics. ¿Potser hauria d'haver parat?

–Segurament sí. Però la setmana anterior havia fet el 30è lloc a la marató de Xamonix i allò em va animar.

–¿Quan i com es va lesionar?

–La lesió al turmell me la vaig fer el dia abans de córrer el trail de l'AUTV [principis de juliol], en un pla quan estava acabant de fer el reconeixement del recorregut. Aquella me la vaig perdre... Una llàstima perquè ja començava estar al pic màxim de forma després d'un hivern dur en què vaig haver de fer front a una pneumònia

–En definitiva, una temporada plena de desgràcies i des del principi però ja has començat a córrer de nou i pel que sembla, t`ha anat força bé!

–Sí, després de tres mesos, la setmana passada vaig fer dues proves... ¡amb cinc hores de diferència! En la primera, la Kilian's Clàssic a Martinet. [1000m de desnivell i 14km de distància] la vaig guanyar amb rècord de prova. 1h 28s. I el més fort és que em vaig perdre i vaig perdre tres minuts. Cinc hores més tard vaig agafar el cotxe, vaig anar a Vielha a 4 graus i amb tempesta i vaig acabar sisè a 45 segons del podi.

–¿Això vol dir que la lesió està totalment superada, físicament i també mentalment?

–No del tot, Alguna cosa queda. No és que el turmell em faci mal, però noto que no està estable i de vegades em fa por córrer. És una qüestió de confiança. El turmell m'ha fet perdre la temporada, ha estat un no parar amb les recaigudes però mantinc la il·lusió i ara començo a notar que, poc a poc, la forma física sembla que torna.

–¿En només dues setmanes?

–No, de fet mai he deixat d'entrenar. Després de Canazei tenia el turmell negre i com una pilota; no vaig tenir més remei de parar de córrer però vaig buscar substituts per continuar fent exercici: bicicleta i volum. Per això ara no he hagut de començar de zero.

–¿Encara li donarà temps a fer alguna altra prova abans que acabi la temporada d'estiu?

–Sí, faré la cursa del Campionat d'Andorra del Prat Primer, que és la setmana que ve.

–¿Algun repte?

–És clar! M'agradaria rebaixar el meu millor temps, que el tinc en 51min 31s.

–¿Tanta lesió a l'estiu l'ha deixat amb ganes de centrar-se en l'hivern?

–No, faré el que faig cada any. La temporada d'hivern em serveix per preparar la de l'estiu vinent.

–¿Això vol dir que l'estiu vinent el tornarem a tenir a la FAM?

–Si la Federació vol, jo estaria encantat de continuar amb ells. Hi ha Mundials i estic hipermotivat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.