• Diu que s'ha optat per una traducció «per assegurar-nos el suport institucional»
• Programació de tardor-hivern a les Fontetes

Foto: EL PERIÒDIC

Ho dèiem dies enrere en aquest mateix racó de diari: pujar a escena un Lorca en català sembla en un país com el nostre, on el 44% de la població té –segon dades de Política Lingüística– el castellà com a llengua materna, un experiment ben curiós, per no dir exòtic. Doncs això és exactament el que proposen l'Escena Nacional i An-danda-ra per a aquesta temporada amb La casa de Berbarda Alba, una coproducció de l'ENA i el comú de la capital que s'estrenarà el 5 de desembre al Comunal d'Andorra la Vella i que els dies 16 i 17 de gener recalarà a les Fontetes en un dels plats forts del cartell escènic de la Massana per a la tardor-hivern.

La directora de l'ENA i també del muntatge, Irina Robles, argumentava ahir en la presentació de la temporada de les Fontetes que es va optar per la versió del clàssic de Lorca per una pura qüestió de, diguem-ne, prudència lingüstica: «Si volem representar l'obra a Andorra ha de ser en català; si no, no hi tindria massa cabuda. A més, si busques suports institucionals, a l'hora de demanar una subvenció et demanen que sigui en català». Un raonament que grinyola des del moment que tant l'ENA com el comú de la capital han produït i programat amb normalitat obres en castellà i en francès –sense anar més lluny, Una semaine, pas plus, el 7 de novembre al Comunal i en el marc de la Temporada conjunta– i que encara planteja més dubtes des del moment que la mateixa Robles es va reconèixer inicialment perplexa per l'aventura lorquiana: «Jo sóc la primera que penso en un Lorca en català i, la veritat, em fa mal». Però si va cedir, assegura, és per la «qualitat» de la traducció, que firma Àlvar d'Orriols (Barcelona, 1894-Baiona, 1976), dramaturg català que a banda de La casa... li va traduir també a Lorca Bodas de sangre i Yerma.

En qualsevol cas, la directora augura un muntatge «molt passional», a la vegada «subtil i ple de matissos», que buscarà l' «essència» de Lorca i que destaquen per sobre de tot les interpretacions de les nou actrius –les tres d'An-danda-ra més altres sis que han reclutat per a l'ocasió. La casa de Bernarda Alba serà, en fi, l'últim muntatge de l'ENA per a la temporada de tardor hivern. Els altres dos títols en cartell són El petit príncep, adaptació del megaclàssic de Saint-Éxupéry que combina el violí d'Àlex Arajol, la guitarra elèctica d'Oriol Vilella i la dansa de la ballarina Ester Giménez; i El vigilant, monòleg de la dramaturga francesa Natacha de Pontcharra que dirigirà Ester Nadal amb tot el protagonisme per a l'actor Isk Férriz.

De fet, la temporada de l'ENA que es va presentar ahir la va deixar cuinada la mateixa Nadal, segons Robles, abans de deixar el càrrec el desembre passat. L'ENA va tancar precisament dilluns la recepció de propostes per al curs que ve: se n'han presentat una desena, i la intenció de la directora és donar-hi cabuda «al màxim nombre possible, segons el pressupost i naturalment la qualitat dels projectes».

Però tot això ja ho veurem. De moment, l'ENA comparteix per primera vegada temporada amb els altres muntatges que desfilaran aquest trimestre per les Fontetes: atenció a Un any de la nostra vida –en parlàvem la setmana passada aquí mateix– inspirada en l'epopeia dels passadors i que suposa el debut de la companyia Prou Ensemble Teatre, la nova aventura escènica d'un Xavi Fernández que hi exerceix de productor, de narrador, de director i –en fi, això només ho sospitem– d'alguna cosa més; i a Copi Past, el text de Sergi Belbel que ha triat per a la presentació en societat Sombons.kom, la secció juvenil d'Assaig.9. Per cert, dirigiran a quatre mans Assumpta Casanovas i Jñulia Triguet. La programació de la Massana es completa amb l'audició de Nadal de l'Escola de música de les valls del Nord, amb els alumnes de piano, flauta, guitarra i cant a l'escenari.

Consignem finalment que en uns moments en què tothom s'omple la boca de sinèrgies –així es van justificar, encertadament, les fusions de les escoles de música i d'art de la Massana i d'Ordino– ni el comú ni tampoc l'ENA s'han plantejat tan sols unificar el cartell amb una Temporada conjunta –la de la capital i Sant Julià– cada vegada més primeta. Però això ja ho sabíem: teatralment, aquí cadascú fa la seva guerra. I tan amples.

Per a més informació consulti l'edició en paper.