• França no pot acceptar un no d'Andorra al desplegament d'un marc fiscal homologable

Els gendarmes en la frontera improvisada entre França i Monàco el 1963 Foto: Palais Princier G. Lukomski

El copríncep Sarkozy no és l'únic president de la República francesa que va donar un ultimàtum a un país veí, amb el qual de lluny o de més a prop, França mantenia i manté unes relacions de bon veïnatge privilegiades. Si Sarkozy va donar un termini de quatre mesos al Principat d'Andorra per forçar un canvi d'actitud en la regulació del secret bancari el febrer del 2009, el copríncep De Gaulle va doblegar el Principat de Monàco la nit del 12 al 13 d'octubre del 1962 per raons molt similars.

L'objectiu de Sarkozy era la sortida del Principat de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE i si en un primer moment, les seves exigències van topar amb el discurs de l'aleshores cap de Govern, Albert Pintat, convençut que Andorra ja feia temps que anava pel camí de sortir de la llista, un mes després, signava una declaració unilateral comprometent-se a l'aprovació d'una llei que suposés l'aixecament del secret bancari en el marc d'acords bilaterals d'intercanvi d'informació fiscal amb altres països. La firma d'aquesta declaració també incloïa una proposta per negociar amb França, «al més ràpidament possible» i «quan es donin les condicions», un conveni fiscal que elimini la doble imposició i que una vegada signat substituirà l'acord d'intercanvi d'informació vigent.

En el cas de la crisi francomonegasca que va esclatar el 1962, aquesta es va saldar amb la firma de l'acord del 18 de maig del 1963, que estableix que els residents francesos –exceptuant els que vivien al Principat de Monàco des d'abans del 1957–, estan subjectes a partir d'aquella data al marc tributari francès. I també deroga l'exempció impositiva per a les empreses que facturen més del 25 % fora del Principat. Altres acords en matèria d'IVA, de regulació bancària o d'informació judicial van completar aquest conveni al llarg de dècades posteriors. Les hostilitats entre De Gaulle i Rainier van començar pel control de Télé Monte Carlo. Però, de seguida França va exigir una revisió del marc impositiu monegasc. En aquell moment, prop de 15.000 ciutadans francesos residien al Principat i escapaven a l'IRPF del seu país d'origen.

A més, Monàco també acollia empreses franceses que estaven exemptes de pagar cap impost sobre els beneficis que obtenien, sobretot facturant a d'altres empreses franceses. Les ràdios i la televisió públiques franceses de l'època van emetre infinitat de programes sobre «aquests estafadors que sovint només tenen una bústia a Monàco», tal com dir en una intervenció, el ministre de Relacions Exteriors, Valéry Giscard d'Estaing. De Gaulle va expressar la voluntat de posar fi al desafiament de Rainier i la pressió va anar pujant fins que la nit del 12 al 13 d'octubre del 1962, França aixeca un lloc duaner prop de Mònaco. Sota una pluja torrencial, els duaners estoics paraven els vehicles enmig de «les burles de la multitud i les protestes dels automobilistes atrapats en un enorme embús de trànsit», va escriure Le Monde, que evocava també una «atmosfera d'enorme engany».

Bloqueig efectiu

Si aquest bloqueig és anecdòtic. La denúncia d'acords econòmics, les restriccions a la importació de medicaments i les amenaces de tallar els subministraments d'aigua, de llum, de gas i de telèfon, van ser arguments de més pes. El príncep Rainier que havia fet cas omís a les demandes de la República va demanar la represa de les negociacions. Sota la supervisió de Giscard d'Estaing –uns quants anys més tard president de la República i també copríncep d'Andorra–, França i Monàco van arribar a l'acord del 1963. Avui, com Andorra, el minúscul Principat intenta complir amb les directrius internacionals per conservar un estatut de país cooperant, fora de les llistes grises i negres de l'OCDE. Val a dir, que fa només unes setmanes, França va sol·licitar a l'OCDE que torni inscriure les illes Jersey a la llista de països no cooperants en la lluita contra el blanqueig de diner. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.