• El mític mariner d'Hugo Prat estrena les Façanes de Còmic de la Massana: des d'avui al camí de les Escoles

La silueta enorme del Corto Maltés domina des d'avui el camí de les Escoles de la Massana Foto: COMÚ DE LA MASSANA

Tota la vida esperan utilitzar aquets títol, que li robem sense escrúpols a la novel·lista gallega Susana Fortes, i per fi ha arribat el moment: «Estimat Corto Maltés...» La culpa cal repartir-la a tres bandes entre l'Associació del Còmic –que és com dir de Joan Pieras, el pare de la dèria aquesta de les Façanes de còmic–, del Comú de la Massana, que ha vist les possibilitats turístiques que ofereix l'invent –mirin només els exemples de Brussel·les i d'Angulema, capitals europees de la historieta– i de Reunió de Papaia, la productora del dissenyador Pere Moles, que s'ha convertit en el primer patrocinador privat de les Façanes.

Des d'avui mateix ja es pot admirar al camí de les Escoles –perquè es tracta d'això, de pura admiració, per no dir-ne devoció– l'estampa mida XXL del celebèrrim aventurer creat per Hugo Pratt: La balada de la mar salada, Sota el signe de Capricorni, La Casa Daurada de Samarkanda i perdonin que ens hi estenguem, però no ens descuidarem aquí la nostra preferida, Les Cèltiques. ¿Hi cap per ventura millor inspiració per anar cada matí al col·legi i espolsar-se les lleganyes, que passar sota la jeia heroica del gran Corto? És clar que no faltaran els llepafils a qui els molesti la sempiterna cigarreta del nostre home... Temps al temps.

Molt més que patrocinador, tot sigui dit, perquè de fet va ser Reuninó de Papaia qui va desenterrar la idea dels calaix de les bones intencions, va proposar quatre projectes i, una vegada seleccionat Corto Maltés –per davant de Little Nemo, perquè se'n facin una idea, i amb molt bon criteri, afegim-hi nosaltres– va posar fil a l'agulla per portar la idea a la realitat. No era fàcil. Primer de tot, pel pressupost: la primera façana projectada, allà pel 2008 i sobre un original de l'historietista Josep Maria Blanco –el del TBO, sí– pujava a –glups– 65.000 euros. Una xifra astronòmica i de quan lligàvem els gossos amb llonganisses.

Es busquen patrocinadors

En segon lloc, per la dificultat tècnica de trasplantar a una paret mitjanera una il·lustració de gran, enorme format. Doncs Reunió de Papaia se n'ha sortit de tots dos reptes: el Corto Maltés massanenc ha sortit per 4.500 euros, que és un pessic però, òbviament, no és l'ull de la cara del primer Blanco. El comú hi ha aportat 2.000 euros; la resta l'ha assumit Reunió de Papaia. A més, el dibuix s'ha aplicant directament sobre la façana –res de lones ni succedanis per l'estil– a partir d'una plantilla a través de la qual s'ha anat perforant la silueta. Una tècnica gairebé artesanal i gairebé desapareguda –«Vintage», en diu Moles– i que era la que s'utilitzava antigament en publicitat: el rètol del Cafè El Conseller a l'estació d'autobusos, per exemple.

La cosa, per acabar, s'ha fet amb tots els ets i uts: l'ARCA va gestionar a través de Norma –l'editorial espanyola de Corto Maltés– la cessió gratuïta dels drets d'imatge amb els hereus de Pratt. I un projecte –el de les façanes de Còmic– que s'havia dilatat durant anys i panys s'ha acabat resolent contra pronòstic i quan molts ja el donàvem per mort i enterrat en qüestió de setmanes, diu Pieras. Ara només falta que la cosa rutlli i que li surtin pretendents –és a dir, patrocinadors, per si algú no ho havia pillat– en una iniciativa absolutament inèdita i que podria convertir la Massana en una fita de la ruta europea del còmic. Pieras somia en veu alta: ¿per què no estrenar façana al ritme d'una de nova cada any? ¿Per què no Blueberry, Alatriste, Trueno, Tintín, Thorgal o Largo Winch? ¿Per què no un eix Angulema-Brusel·les-la Massana? ¿Es nota, que se'ns cau la bava? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.