• Risc a la vista: un Lorca en català, dos musicals i una comèdia en francès

Ho veuen, com sí, com era possible dissenyar un cartell sense Joan Pera, sense Joel Joan i sense les altres patum(ete)s de l'star system a la catalana? La prova la tenen aquí dalt, en la programació de la 43a temporada conjunta d'Andorra la Vella i Sant Julià, que per celebrar els primers dos decennis de joint venture teatral –que es diu aviat: quantes iniciatives culturals d'aquest racó de món es moren abans, molt abans de bufar les 20 espelmes– s'han tret de la màniga el cartell més arriscat dels últims temps, amb dos musicals –un per barba–, un Lorca en català i Une semaina, pas plus, vodevil de Clément Michel, cortesia de l'ambaixada gal·la, que gasta tota la fila –i perdonin la fixació– de ser un Pera a la francesa però que, ni que sigui per variar, constitueix una molt saludable novetat.

Però no s'espatin, no: la Temporada també inclou la consabuda pastilleta més o menys mediàtica, aquesta vegada amb Àlex Casanovas i Mercè Arànega, els protagonistes de Bona gent. Una tragicomèdia amb coartada cultureta, a compte de dos amics que van créixer en un suburbi de Boston que es retroben tres decennis després –ell, convertit en cirurgià de la jet local; ella, mare a l'atur i amb filla discapacitada al seu càrrec– estrenat el maig al teatre Goya barceloní i que adapta el text homònim del pulitzer David Lindsay-Abaire. Tampoc no hi faltaran els Pastorets lauredians, que també estan d'aniversari –20 nadals els contemplen– i que han confiat per a l'efemèride en el tàndem que formen Alfons Casal i Joan Hernández. Per cert: el càsting, que tindrà lloc dijous i divendres al vespre, pararà especial als papers infantils. Així que es busquen actors a partir de 12 anys.

Però anem d'una vegada a les sorpreses del cartell: per començar, aquest salt mortal amb tirabuixó que és La casa de Bernarda Alba, el megaclàssic de Lorca... en català –una cosa tan exòtica i tan estupenda com ho seria programar una Auca del señor Esteban, però ara no ens posarem llepafils. Produeix An-danda-rà, i l'Escena Nacional hi posa la co i la direcció d'Irina Robles. Menció a banda merexien els dos musicals que obren el cartell: La Flauta màgica –la de Mozart, sí, però a capella– a càrrec de la companyia catalana Dei Furbi –el 2009 es van estrenar a la capital amb Homes de Shakespeare– i T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, reflexió vitriòlica sobre el món de la parella –tres mesos amb el cartell de «ple» al Poliorama– i Elisenda Roca al timó. Atenció per acabar als horaris: el Claror avança mitja hora la funció, en endavant a les 21.30 hores, com venia fent fins ara el Comunal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.