• El Museu estrenarà el seu particular Hall of Fame amb una placa dedicada al portadista del Trueno

El traspassat il·lustrador català, en la inauguració del Museu del Còmic, el 2010; al darrere, Planellas que s'ho mira Foto: TONY LARA

Per als que als anys 70 es llançaven sense xarxa i amb gloriosa anarquia al nefand vici de la lectura, una de les més formidables portes d'entrada eren les Joyas Literarias Juveniles, aquelles estupendes adaptacions de megaclàssics del gènere que publicava Bruguera amb una làmina d'il·lustracions cada quatre pàgines de text –Robinson Crusoe, Tom Sawyer, El último mohicano... ¿No senten el tomahawk de Chingachgook penetrant en el cos del pèrfid huró Magua. Una altra d'aquestes portes eren els bolsilibros, les novel·letes barates –romàntiques, d'intriga i de l'Oest– d'aquells reis del paperback ibèric que eren Marcial Lafuente Estefanía i César Mallorquí.

I la tercera eren els tebeos –faltaven deu anys, mínim, perquè naixessin els primers còmics– i tres personatges llegendaris de la historieta espanyola: El Jabato, El Guerrero del antifaz i, atenció, El Capitán Trueno. I comprendran que en aquest punt a un li entri el sanglot: «Y tu infancia, dime, ¿dónde está tu infancia?» Doncs això. El cas és que Antonio Bernal (l'Hospitalet, 1924-Barcelona, 2013) va tenir el rar mèrit de participar d'una forma directíssima en aquestes tres memorables, immortals aventures editorials: va ser els anys 60 i 70 el portadista titular de Bruguera, i de la seva ploma en van sortir més de 3.000 planxes. Sempre en color, perquè –com va deixar dit en aquets mateix racó de diari el 2008, en la segona ocasió que va desfilar pel saló del còmic– «em sorita més a compte una portada que quatre pàgines a ploma: era més ràpid i em poagaven millor...»

És en aquesta faceta seva de portadista –un dels més destacats de l'edat d'or del còmic hispà, que és molt dir– que Bernal va estrenar el febrer del 2010 el Museu del Còmic, amb un monogràfic consagrat precisament a les seves Joyas. Ocasió que va aprofitar per fer donació de sengles planxes que es van convertir en els primers originals del fons del Museu. És exactament per això que en parlem avui aquí, després que el nostre home va morir dissabte a Barcelona a causa d'una malaltia fulminant. Al president de l'Associació del Còmic i ànima del Museu, Joan Pieras, li va faltar temps per pensar-ne una de nova: ja que Bernal va estrenar tres anys enrere les Fontetes, serà també ell qui farà els honors del –ejem– Hall of Fame del museu, el mur d'honor en què s'aniran penjant plaques dedicades a cada dibuixant que hagi contribuït a l'aventura del còmic a la Massana. L'únic requisit, pelet necròfil, serà que l'autor en qüestió hagi passat a la categoria de difunt, a la manera d'aquell estupend espai d'entrevistes pòstumes del Canal+ que era Epílogo. «És trist que Bernal hagi sigut e primer», concloïa ahir Pieras, «però és també de justícia que li fem aquest humil homenatge, en reconeixement a l'estima que sempre ens va professar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.