PUBLICITAT

Plata, però amarga

  • Purito perd l'or al Mundial per un moviment del portuguès Rui Costa, el campió, que Valverde no controla
r. m. s.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Rui Costa s'imposa ahir a l'esprint final a Purito Rodriguez, a la meta de Florència del Mundial de ciclisme Foto: REUTERS / Giampiero Sposito

El Campionat del Món de ciclisme és sempre una etapa d'un dia de duresa extrema, amb 273km ahir a Florència a un circuit molt exigent en què amb el pas de les voltes només queden els més forts. D'això, Joaquim Purito Rodriguez n'era conscient com ho és en cada clàssica de primavera o Lombardia, la prova de final de temporada que tindrà com a següent cita i que l'any passat va vèncer. Precisament, les condicions d'ahir, amb duresa i l'aparició de la pluja, recordaven a la cita lombarda on es va imposar el ciclista resident, i així, en els últims quilòmetres d'ahir, el corredor va sortir d'entre els favorits a per la victòria. Al darrera, només aguantaven el seu company Alejandro Valverde, l'italià Vincenzo Nibali i el portuguès Rui Costa. A l'hora de la veritat, en el moment clau, Costa se'n va anar a per Purito, i Valverde no va sortir a per ell com manen els manuals. El portuguès va enllaçar, i en el mà a mà amb el resident, es va imposar. «Per què no ha anat a per ell?», va cridar amb el micròfon de la televisió obert i a oïdes del món. La plata era amarga i de llàgrimes.

«Sí, sabia que no havia de deixar marxar a Rui», va afirmar Valverde en roda de premsa quan la polèmica ja havia esclatat a les xarxes socials, a les ràdios que ho retransmetien, a tot arreu. «Potser hauria d'haver sortit a per ell, però tampoc podia, ha arrencat en el revolt més difícil. Nibali ha fet com que anava a per ell i m'ha tancat, portava 270 quilòmetres i les cames no estaven tan poc, no podia més. I quan hem sortit havia agafat uns metres que no podia tapar, ha estat un moment crític. Nibali també volia guanyar, no ha sortit perquè no es pot». Així es justificava el murcià, que segons analitzava ahir Emili Pérez, ciclista andorrà, «hagués guanyat amb una cama si hagués agafat a Rui Costa i enllacen amb Purito». És més, Pérez assegura convençut que Purito «s'hagués buidat perquè guanyés Valverde».

EL DOLOR DE PURITO / Però el que ahir estava dolgut, molt dolgut, era Purito Rodriguez: «Havia d'haver sortit quan han anat a per mi, a roda, i això no costa... Per què no sortit? És la vida. Hem parlat, que ?anava just', però a toro passat no val res d'això. És la vida, això és ciclisme».

El de Parets, que al podi va ser la viva imatge de la derrota sense poder aguantar les llàgrimes per «l'oportunitat perduda», insistia en què la feina havia d'haver donat els fruits: «A mi no em val, i crec que a Alejandro tampoc. Ens falta això, un mallot de campió del món, ens ho mereixem. Gairebé totes les seleccions a Espanya són campions del món, i som una potència en el ciclisme, no sé si es tornarà a repetir. La plata i el bronze ens saben amargues perquè podríem haver guanyat».

Purito, que quan a la recta de meta se li va enganxar Rui Costa per darrera, es va girar per parlar amb ell, va dir que ho havia fet per intentar «posar-lo nerviós», però que va assumir que el portuguès és un expert en arribades així i que no es va deixar influenciar per la pressió. En tot cas, tot i que la consideració general és que Purito va fer ahir una de les millors demostracions de qualitat i força en una carrera ciclista, ell es va desmarcar perquè això no li servia. Només volia l'or: «La carrera de la meva vida hagués estat si hagués guanyat, és l'única cosa que val. Pots explicar un milió de pel·lícules sobre que hem corregut bé, però la carrera de la seva vida haurà estat per a Rui Costa. El que val és guanyar. Carrera només hi ha una, i una vegada que succeeixen les coses ja no les pots canviar».

FINS I TOT MÍNGUEZ ATACA VALVERDE / «Dues medalles en un Mundial és festa nacional», va dir ahir el seleccionador espanyol, Javier Mínguez, en declaracions a la ràdio espanyola Onda Cero. El tècnic va valorar «de 10» la feina de l'equip, però que va destacar que s'havia «perdut l'or». A més, criticava Valverde per no defensar l'atac de Costa: «Purito tenia el Mundial i Nibali venia mort. Valverde s'ha equivocat. Havia d'haver saltat a pel portuguès. L'or era nostre».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT