• Demana a l'ONU treballar per un món més just i per la qualitat de vida

El cap de Govern, Toni Martí, durant el seu discurs a les Nacions. Foto: EFE / JASON SZENES

El cap de Govern, Antoni Martí, esva dirigir a primera hora de la tarda de dissabte a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Era la primera vegada que Martí participava en el màxim òrgan de les Nacions Unides. En el seu discurs, va subratllar la necessitat d'actuar i que els valors que defensa l'ONU tinguin una traducció en fets que millorin la qualitat de vida de les persones. Si no se solucionen «els grans problemes que té plantejats la humanitat», va advertir el cap de Govern, «correrem el risc que els ciutadans vegin les institucions, també l'Organització de les Nacions Unides, com quelcom allunyat del seu dia a dia i dels problemes reals. I, el que encara seria més greu: ens arriscaríem a que paraules com democràcia, drets humans o dret internacional acabessin sent paraules buides de contingut».

El cap de Govern va iniciat el seu discurs expressant «l'honor» que representa dirigir-se a l'Assemblea de les Nacions Unides, i més quan se celebra el 20è aniversari de l'entrada d'Andorra a l'organisme internacional. Després, es va centrar en remarcar que els principis i els valors de les Nacions Unides «no poden quedar només en grans declaracions i cartes fundacionals, sinó que s'han de traduir en una millora efectiva de les condicions de vida de les persones». En aquest sentit, va qualificar «d'encert» que la pau, la democràcia, la solució dialogada de conflictes i els drets humans es vinculin «amb qüestions més concretes i també d'importància cabdal com l'eradicació de la pobresa i la fam, l'extensió universal de l'educació primària o la sostenibilitat i la protecció del medi ambient», com es va fer amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Martí va començar reconeixent que «bona part dels deures encara estan pendents», i va apuntar que «no podem donar la imatge que som només un grup de caps d'Estat i de govern reunits en una ciutat del primer món, carregats de bones paraules i de bones intencions però totalment ineficaços a l'hora de resoldre els problemes que amenacen la vida i la dignitat de milions de persones». Si no, hi ha «el risc» de la desafecció de la ciutadania amb l'ONU i la comunitat internacional, que «els ciutadans vegin les institucions, també l'Organització de les Nacions Unides, com quelcom allunyat del seu dia a dia», i «el que encara seria més greu: ens arriscaríem a què paraules com democràcia, drets humans o dret internacional acabessin sent paraules buides de contingut».

La necessitat d'actuar per millorar les condicions de vida de les persones i evitar la desafecció també passa per respostes «fermes» davant conflictes bèl·lics com el que assota Síria, en el que, a més, s'haurien utilitzat armes químiques. El cap de Govern va interpretar que la resposta «liderada pels Estats Units i França, conjuntament amb una actitud pragmàtica de Rússia, han permès generar un moméntum favorable» en la recerca de l'equilibri entre la solució pacífica als problemes i el compliment de l'imperi de la llei. En aquest punt, Martí va assenyalar que cal aprofitar la dinàmica generada en aquest cas per continuar avançant en aquesta línia. «La represa de les negociacions entre israelians i palestins també s'inscriuen en la dinàmica de la recerca del just equilibri», va exemplificar, advertint que «en cada conflicte que som incapaços de resoldre ens hi estem jugant els principis i valors més preuats de la comunitat internacional: la pau, la seguretat, el diàleg, els drets humans i la mateixa democràcia».

Finalment, Martí va demanar a les Nacions Unides continuar en la línia de treball iniciada amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, vinculant els grans principis a problemes concrets a resoldre quan s'estableixin uns nous objectius «post-2015» i va dir que «una agenda de desenvolupament ambiciosa i aplicada de manera efectiva és la millor prevenció per als conflictes que posen en risc la pau i la seguretat». En aquest sentit, va posar l'exemple d'Andorra, dient que «difícilment hauria viscut més de 700 anys de pau si hi hagués hagut grans desigualtats entre els seus habitants, si les lleis no haguessin estat justes o si hagués imperat la tirania en lloc d'un règim parlamentari. Perquè, ni a Andorra ni a enlloc, no hi pot haver pau sense justícia».

I per concloure la seva primera intervenció davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, Martí va reproduir les paraules del president dels Estats Units, Barack Obama, dient que «vivim en un món d'eleccions imperfectes» però aquesta dificultat no ha de suposar una excusa per a la inacció; i les del copríncep François Hollande, quan va assegurar que «la responsabilitat de l'ONU és la d'actuar, la pitjor decisió és no agafar cap decisió».

Per a més informació consulti l'edició en paper.