• La biblioteca digital, en suspens per la paràlisi dels bibliotecaris i la inacció de les institucions

Tècnics de l'empresa Sibadoc escanegen una e les 38.750 pàgines dels fons locals, el novembre del 2011. Foto: TONY LARA

¿Se'n recorda el lector de la biblioteca digital, aquella estupenda iniciativa que ara fa tres anys va impulsar l'associació de bibliotecaris (Abada), i que consistia a escanejar 38.750 pàgines –o el que és el mateix: 87 llibres procedents dels fons locals de les biblioteques comunals, més la Nacional– per penjar-los a Internet i posar-los a disposició dels navegants? Sí, home, aquell projecte en què la Unesco, pobra il·lusa, va enterrar 11.500 euros i el Govern, un altre pessic de 2.600, i que havia d'omplir l'escandalós, feridor, incomprensible forat que la literatura amb ADN andorrà presenta a la xarxa...

Doncs si se n'havien fet legítimes il·lusions, ja se les poden anar pintant a l'oli. Al maig advertíem des d'aquest mateix racó de diari que la interinitat de l'Abada –sense junta directiva des que el desembre del 2012 va plegar l'equip que presidia Pepi Diéguez– havia aturat el projecte en la decisiva segona fase, la que ha de portar tot el material digitalitzat a consulta pública. Els faltaven 12.000 euros per adquirir el software necessari, però com que l'Abada està tènicament inactiva no pot optar a les subvencions que convoca anualment el ministeri de Cultura. Un penós cul de sac administratiu, similar al becquerià «vuelva usted mañana» però digital, que fa més fi –i en català, que també– i que cinc mesos després continua al zafonià llimb dels llibres oblidats.

O pitjor encara: el disc dur amb les 38.750 pàgines digitalitzades està actualment dispositat a la Biblioteca Nacional, però com que els llibres escanejats continuen sent propietat de la biblioteca d'origen, «cal el consentiment de totes les institucions –comuns i Govern– per poder-los posar a disposició del públic», diuen des del ministeri. Un kafkià laberint burocràtic impropi dels nostres dies digitals i que impedeix que es puguin consultar en línia algunes de les obres bàsiques d'allò tan eteri que Atoni Morell defineix com l'«andorranitat», des de la traducció al castellà del Manual Digest per obra i gràcia de Bonifacio Ulrich i acabant per Les hommes d'Airain, d'Isabelle Sandy, passant per alguns dels noms clau de la literatura andorrana del segle passat (Orobitg, Capdevila, Esteve Albert). Quan l'autèntic fenomen paranormal, per no dir marcià, digne d'una ponència de Sàbiens, és que fins ara ningú no s'hagués pres la molèstia fins ara de pujar tot això a la xarxa.

Està clar que els bibliotecaris no en van fer prou amb la bona voluntat. Per això sorprèn l'escassa, nul·la agilitat del ministeri, que se'n renta les mans amb l'argumet que hi va aportar 2.600 euros i que és l'única institució pública que hi ha participat... però que no veu la urgència d'assumir-lo com a cosa pròpia i remoure cel i terra perquè aquests 12.000 miserables euros no es converteixin en un mur insuperable. I hem dit «miserabales», sí. ¿Saben què passa? Quan al maig es reparteixin les engrunes de les subvencions culturals, mirin el llistat de projectes i entitats agraciats. Facin l'esforç. No assenyalarem ningú, però després ens diuen quants dels uns i quantes de les altres troben més necessaris, més urgents, més rigorosos que la biblioteca digital. Francament: a qui subscriu, que té la llista al davant, no se li acut cap. Ni un. Però és clar, un llibre del segle XIX no vota. Després descobrim paradisos com ara Gallica, la biblioteca virtual de la Nationale de França, i és clar, flipem. Ai, la biblioteca digital... «¡Dios, que buena idea, si oviesse buen Señor!» 

Per a més informació consulti l'edició en paper.