• L'autora de l'estudi destaca com a problemes la manca de dades i la reincidència
• Salut i Justícia haurien de treballar en programes específics a l'UCA i al Servei d'Ocupació

La presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas, la ministra de Salut i benestar, Cristina Rodríguez, i la psicòloga Magda Mata, ahir Foto: EL PERIÒDIC

«Infants en perill són el conjunt de nens maltractats (víctima de violència física, crueltat mental, abús sexual i negligències greus) i infants de risc (infant que viu situacions que poden posar en perill la seva salut, la seva seguretat, la seva moralitat o la seva manutenció, però que no està maltractat)»; tal i com va explicar la psicòloga Magda Mata, qui va elaborar l'estudi Infància i adolescència en perill a Andorra, al Principat hi ha 748 infants o adolescents entre 10 i 21 anys en perill, 87 dels quals han patit algun tipus de maltractament mentre que 661 han tingut situacions de risc. Aquesta xifra representa el 7,8% d'infants o adolescents d'Andorra, tenint en compte que n'hi ha 9.586 (un 12,3% de la població).

Els objectius de l'estudi, nascut de la signatura del conveni de col·laboració entre el Ministeri de Salut i Benestar i la Fundació Privada Júlia Reig, el mes de març del 2012, eren quantificar el nombre de joves en perill a Andorra, conèixer les seves dificultats, els recursos existents i els punts forts i febles d'aquests, per tal de localitzar i incidir en les possibles disfuncions.

PERFILS / Per identificar quins joves es troben en situació de perill, en l'estudi es va definir un criteri global, «molt ampli» segons Mata, basat en tres supòsits: haver estat denunciat a la policia o interpel·lat per aquesta, estar inscrit en alguna mesura de protecció (Equip Especialitzat de Protecció a la Infància, Centre d'Acolliment d'Infants o l'Àrea de Menors), o haver estat al Servei d'Urgències per intoxicacions, agressions, abusos o trastorn mental.

Cal destacar que l'estudi no disposa de dades socioeconòmiques que caracteritzin les famílies d'aquets infants, i que «faria afinar millor la problemàtica».

L'estudi sí reflecteix que els nois presenten una major situació de perill que les noies. La gran majoria de casos registrats al Servei de Policia corresponen a conductes delictives (70%), seguides d'altres com el consum de tòxics (27%) i molt de lluny pel maltractament en l'àmbit domèstic (2%) i les fugues (3%). En aquests percentatges s'hi veuen reflectits casos molt diferents, des d'un cas puntual a multireincidents.

REINCIDÈNCIA / Dels 407 casos de conductes delictives registrats, 102 corresponien a persones reincidents el mateix any 2011. De la mateixa manera pel consum de drogues: 177 casos registrats, 40 eren reincidents. El 2011 hi va haver 68 casos de conductes creuades, és a dir, casos de drogues i delinqüència, dades que, com va voler subratllar Mata, posen de manifest l'elevat nombre de reincidents i que cal emprendre mesures en aquet àmbit.

RECOMANACIONS I MILLORES /La psicòloga va reconèixer que l'estudi només és «una primera aproximació», ja que el problema principal «ha estat la dificultat en obtenir les dades», en aquest sentit, una de les primeres recomanacions és la creació d'una base de dades centralitzada i unificada. La ministra de Salut, Cristina Ridríguez, va dir ahir que la nova Llei de serveis socials i sociosanitaris permetrà la coordinació entre professionals de diferents àmbits, tanmateix també va incidir que «cal que el professional codifiqui» per obtenir tota la informació necessària.

Així doncs, segons les conclusions de l'estudi presentat ahir, els principals punts de preocupació i per tant de millora són els corresponents a la salut i el benestar, la jurisdicció de menors, el centre penitenciari, l'escola, les conductes de risc i la violència.

Entre les recomanacions que fa l'estudi podríem destacar doncs, a banda de crear una base de dades unificada i en temps real: acabar amb la judicialització excessiva dels expedients de l'EEPI, introduir la figura del mediador i desenvolupar el reglament de protecció al menor, «fet que permetria als professionals actuar seguint unes bases més concises»; definir terminis per mesures de protecció ja que «hi ha infants que porten molts anys al CAI o amb famílies d'acollida aliena»; crear un Servei de salut mental més òptim d'orientació i suport a les famílies. En l'estudi també es deixa clar que «es considera necessari que l'Unitat de Conductes Additives desenvolupi un programa per a menors i la seva gratuïtat quan es tracta d'una causa judicial», com també el fet d'incloure la mediació procés judicial i escurçar els processos judicials. Aquestes últimes, «ajudarien a reduir un nombre elevat de reincidències».

Finalment, també recomana fer plans d'ocupació específics per a joves, tenint en compte la poca qualificació dels joves a l'atur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.