• Lamenten l'obscuritat d'un acord amb un propietari que millora les condicions d'edificació

Foto: TONY LARA

Un punt de l'ordre del dia sobre la modificació del Pla d'ordenament i urbanisme va fer sortir a la llum ahir el que l'oposició considera un possible cas de corrupció, pactat durant l'anterior mandat, liderat per Josep Maria Camp. Tal i com va informar el conseller Robert Albós, tot parteix d'un acord entre el propietari dels terrenys contigus als que s'havien reservat per a l'Arxiu Nacional –a la zona de la Farga Rossell–, i la corporació massanenca. Un acord que va permetre, segons denuncia l'oposició, que les unitats d'edificació passessin de 2.000 a 8.000 metres quadrats, que s'afegissin 10 metres a l'alçada màxima permesa d'edificació i que es permetés fer el 100% de cobertes planes.

Els fets s'inicien amb un procediment judicial obert per aquest propietari, en desacord amb el POUP del 2007. Aquest considerava que els seus terrenys havien de tenir les mateixes condicions d'edificabilitat que les estipulades als de l'Arxiu Nacional. Però abans d'arribar al fons de la causa judicial, comú i propietari van arribar a un acord en el qual es donava el vistiplau a totes les demandes exigides pel propietari.

Albós va manifestar que des de l'oposició no veuen el «motiu d'aquest aplanament» i va denunciar «aspectes obscurs» que podrien estar relacionats amb promeses electorals, va suggerir. «Estem caient en la vessant espanyola i tindrem problemes de corrupció urbanística», va alertar.

Per la seva part, el també conseller de Moviment Massanenc, Jordi Serra va denunciar que «estem davant del todo vale i passem de les lleis d'urbanisme».

Paral·lelament, l'oposició va lamentar que l'actual majoria comunal no hagi pres accions per cancel·lar aquest acord, tenint en compte que ho podrien fer a partir de la futura revisió del POUP prevista per principis de l'any vinent.

L'oposició fa tard / Davant d'aquestes acusacions, el cònsol massanenc, va recordar que aquest acord va ser una decisió aprovada en el si d'un consell de comú de l'anterior mandat, també amb el vistiplau de la minoria. I posteriorment va estar en període d'exposició pública sense que s'hi presentessin al·legacions. També va plantejar que es tracta d'una decisió d'un comú anterior i que no «entren a fer valoracions», si no a fer les modificacions que escaiguin segons dicta la CTU, també tenint en compte que l'acord va ser una transacció judicial feta davant de batlle. Per aquest motiu va lamentar que la minoria estigui fent «una valoració marcadament política» d'aquests fets.

També va parlar de tota aquesta polèmica l'excònsol Josep Maria Camp, que va assegurar que l'acord és «correcte i legal» i que l'actual minoria fa tard en les seves acusacions, ja que s'ha acabat el període d'al·legacions. Segons va manifestar, la seva manera de fer política és «barata i deficient». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.