• Gallica penja les sis fotografies andorranes del pirineista Saint Saud

Foto: GALLICA

Els ho dèiem aquí al costat: no es tracta només de llibres. Gallica també és un pou sense fons de fotografies antigues –n'hi ha quasi un milió de penjades, així que se'ns ha girat feina– entre les que hem trobat la que és molt probablement la primera vista coneguda del Comapedrosa. La va fer Aymar d'Arlot, comte de Saint Saud, que hi va pujar el 28 de juliol del 1886, i la tenen aquí al costat: està presa, diu la nota manuscrita del nostre comte, des del pic de la Rouge –la pica Roja, a la vall Farrera, que amb 2.903 metres és quasi tan alt com el nostre center, que enfa 2.942– i forma part de la sèrie de sis imatges preses durant la campanya d'aquell estiu –l'any següent en giraria una altra– que va dedicar a triangular perquè els mapes d'aquest tros de Pirineu acabessin de quadrar. Val que la qualitat de la fotografia és més que dubtosa, però, ¿oi que és emocionant, veure exactament quina fila feia el Comapedrosa ara fa 125 anys de res?

Doncs la sèrie de Saint Saud es completa amb cinc imatges més: Ensagens i Pessons des del Racó; Pica d'Estats i Montcalm des de la pica Roja; el que en diu les «sierras» de la frontera hispanoandorrana des del Comapedrosa, i la roca Entrevessada des del Comapedrosa. Ja que en parlem, diguem-ho tot: la de Saint Saud és la cinquena ascensió documentada al nostre sostre nacional: el van precedir Brulle, el 1882; Gourdon, per dues vegades (1881 i 1882), i un altre comte, Roger de Monts (1878). Aquestes tres escalades ja les consignava Jordi Guillamet a la Nova aproximació a la història d'Andorra. Fins que el bloguer aragonès Alberto Martínez Embid li va aigualir la festa a De Mont i li va pispar aquesta espectacular primera per tornar-se-la als seus legítims propietaris: els sis membres de la comissió hispanoandorrana que a l'època es dedicaven a triscar per les muntanyes per delimitar les fronteres entre els dos països –una frontera que pensaven erròniament que passava pel cim del Comapedrosa– i que hi van pujar exactament el 22 de setembre del 1858. A la llista d'aquests pioners hi ha per part andorrana el síndic Francesc Duran diu el subsíndic Joan Moles, encara que sona estrany que els dues màximes autoritats del país es dediquessin a pujar un tres mil. I que poguessin. Però potser sí, potser sí.

En fi: tornem a Saint Saus (Deux Sevres, 1853–Bordeus, 1851). La campanya del 1886 va arrencar el 22 de juliol des de Vicdessòs, en compayia –diu Embid–de tres comapnys d'aventura: Vidal, Rogalle i el guia, Dandine-Sépou. I en va deixar constància escrita en un article per a l'Annuaire du CAF del 1886 titulat Ariège, Andorre et Catalogne. A banda del Comapedrosa –que va coronar el 28 de juliol: aquella nit va dormir a Tor, glups– també va conquerir en aquell fructífer estiu el Puig de Monturull, el Montcalm, la Pica d'Estatas, el pic d'Arcalís i el d'Escorbes. Al Comapedrosa hi va pujar amb Victor Huot, un altre tocat com ell per la dèria dels mapes i les muntanyes, i de Luis Morante, guia pel que es veu andorrà. El cim el va fer a les 12 del migdia, exactament sis hores després de sortir de la cabana de Socalma. I val a dir, recorda de nou Embid, que va estar a punt, a punt de deixar-hi la pell, aixafat per una pedra que un company d'ascensió va encertar a subjectar a l'últim moment. I el que s'hi va trobar allà dalt era exactament el que es veu a aquí al costat. Un luxe. Gràcies, senyor comte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.