• França eximirà els nacionals residents a l'estranger de pagar plusvàlues si tenen una casa al seu país

El ministeri de Finances francès, amb seu a Bercy, és taxatiu, el Conveni de no doble imposició amb Andorra és un instrument per evitar l'evasió fiscal. El representant dels residents francesos a l'Assemblea dels residents francesos a l'estranger, Jean Pujol, va confirmar que «els francesos pagaran aquí o a França en funció del llistó que hi haurà». Pujol que acaba de tornar de París i d'entrevistar-se amb alts funcionaris de Bercy, va reiterar que «ens han dit una cosa molt clara, i és que el CDI està fet perquè no sigui un instrument d'evasió fiscal». I va afegir que «els francesos que vulguin evadir impostos faran millor d'instal·lar-se a Portugal o al Marroc que no pas a Andorra».

No obstant això, Pujol va considerar que Andorra encara conservarà altres atractius «com poden ser els de successió o d'organització patrimonial per als francesos, sempre i quan compleixin una sèrie de requisits amb França» però, va lamentar que «de coses senzilles res de res, perquè tot això, són instruments sofisticats i complexes».

Amb tot, Pujol va anunciar una bona notícia per als seus conciutadans residents a l'estranger i és que «segons els alts funcionaris del ministeri de Finances, els francesos residents a l'estranger podran tenir una segona residència a França que serà considerada com a residència principal a efectes de no pagar plusvàlues». I va explicar que « si la persona la vol vendre no pagarà aquest impost. Avui la plusvàlua és com a mínim del 35,5%, cosa que era bastant injusta per a molts francesos que conservaven al país d'origen una casa familiar o que havien heretat, i fins i tot, que havien comprat. Perquè tot i que no tinguessin la primera residència a França, no tenien el mateix dret que els altres francesos».

sense diferencial fiscal / En quant als avantatges que pot suposar tenir un IRPF del 10%, aquests són nuls per als residents francesos, ja que «un francès pagarà la diferència de l'impost a França» va insistir Pujol. O sigui que si el contribuent hagués de pagar a França un 26% d'IRPF i només paga a Andorra el 10%, el 16% restant l'haurà de declarar igualment al seu país d'origen. Pujol va reiterar que «això és la diferència que hi pot haver amb països com Portugal o el Marroc on poden traslladar-hi el pagament de l'impost». I va lamentar que per tot plegat «Andorra no estarà en el rànquing de països fiscalment interessants per als rendistes».

Per a més informació consulti l'edició en paper.