• L'Arxiu publica en un catàleg virtual part dels fons andorrans del Centre Excursionista de Catalunya

El cap del carrer de la capital, al 1921; Sant Esteve d'Andorra la Vella amb arc de triomf, la carnisseria i la presó,el 1918; la plaça d'Ordino, amb cal Ramonguem, cal Benturetes i cal Pascal, el 1921; la plaça de Sant Julià, en la festa major del 1920; Sant Jaume d'Engordany, el 1918, i una família de Sant Julià, cap al 1900 Foto: fons frederic bordas / afcec / ana

Ho anunciàvem setmanes enrere en aquest mateix racó de diari, i el dia ha arribat: l'Arxiu Nacional (ANA) va publicar ahir la segona entrega d'aquesta estupenda iniciativa que són els catàlegs virtuals dels fons fotogràfics que conserva. Els honors del pioner els va fer Guillem de Plandolit, ara fa un curs, i ara és el torn dels fons de temàtica andorrana procedents del Centre Excursionista de Catalunya que l'ANA va ingressar la tardor passada. Un tresor ara disponible per a la consulta pública a Prada Casadet gràcies al conveni firmat amb aquesta entitat més que centenària –va néixer el 1876– que conserva una de les col·leccions fotogràfiques més importants de l'àmbit català. Atenció: una mina de 750.000 imatges, les més antigues de les quals daten de la dècada del 1860. Quasi res.

Tot això està molt bé, però si en tornem a parlar avui aquí és perquè entre aquest oceà de fotografies n'hi ha un bon grapat d'andorranes: 635, exactament, que procedeixen dels fons de catorze excursionistes que van venir de safari per aquí dalt quan encara no érem el port franc dels Pirineus i que van tenir a més l'amabilitat de tirar unes plaques i retratar una Andorra encara endormiscada en una letargia secular. Les més antigues date de finals del segle XIX, i les més modernes, dels anys 30, just abans de la irruoció de Fhasa i la modernització a marxes forçades. L'ANA n'ha seleccionat 84 sota el títol A la recerca de l'Andorra romàntica: 10 visions de l'excursionisme català, i ha penjat el (fascinant) patracol en un catàleg virtual que es pot descarregar gratuïtament en format pdf des del web de l'ANA –arxius.ad.

Els fotògrafs seleccionats són deu, i els relacionem aquí perquè –que caram– s'ho mereixen: Frederic Bordas, Juli Soler, Cèsar August Torras, Lluís Maria Vidal, Eduard Royo, Emili Jové, Rossend Flaquer, Jaume Biosca i dos més –Piqué i Borràs– de qui tan sols en coneixem els cognoms. N'hi falten tres més –Antoni Miralda, Camil Jose i el que respon a les inicials EMC– a banda d'una col·lecció andorrana d'autor anònim –que també n'hi ha– per completar la nòmina dels catorze intrèpids fotògrafs que ara fa un segle es va aventurar pel nostre trosset de Pirineus. Però és que el conservador de fotografia de l'ANA, Isidre Escorihuela, se n'hagi oblidat, no. Se'ls reserva com el bon vi: tots quatre constituiran la teca de la pròxima publicació virtual de l'ANA, encara sense data. L'únic que podem fer és creuar els dits perquè aquesta tercera entrega no trigui un altre any llarg a veure la llum. I menys ara que la sala d'exposicions virtual està en stand by i que sembla que també s'ha posposat sine die. L'instant màgic, la primera exposició física de l'Arxiu en un lustre, i que es consagrarà als pioners de la fotografia local: des de Joaquim de Riba i Guillem de Plandolit fins a Julià Reig Roqueta, Josep Lluís Molné i Casa Cremat, amb la incògnita sempiterna de si els arxius Claverol hi participaran am el patriarca de la saga, José.

La mirada de l'altre

Tot això ja es veurà. El cas és que el gros de les 635 fotografies andorranes del CEC daten de l'últim decenni de l segle XIX i el primer del XX, i que omplen precisament un dels períodes més fluixos de la col·lecció de l'ANA: el tombant de segle, amb un fons estrella, gairebé únic –el de Joaquim de Riba Camarlot–al qual s'hi van afegir fa un lustre les 483 plaques del fons Guillem de Plandolit, datades entre el 1903 i el 1930. Els catalans hi aporten, a més, el valor afegit de la mirada de l'altre: allò que els Manel claven a Dona estrenagera: «¿Com emms veuen els teus ulls?» Val que és –ho diu explícitamebnt el títol del catàleg– una mirada romàtica, tocada d'un idealisme un pelet naïf que buscava en una Andorra bucòlica, que s'havia mantingut al marge de la industrialització, els ecos d'una Catalunya rural i atàvica.

Per això hi abunden les imatges d'aquesta Arcàdia que estaven disposats a trobar: dones que porten la collada de les galledes (Biosca, 1923), traginers en ple servei al camí ral (Biosca, 1921; Flaquer, 1900), parelles de matxos amb garbes immenses (Biosca, 1921), ramats d'ovelles a llac Engolasters (Flaquer, 1900)... però també els retrats de grups (Bordas, 1900) i la festa major de Sant Julià (Borràs, 1920), així com els temes diguem-ne canònics, des de l'arquitectura religiosa i el reglamentari repàs al romànic nostrat –Santa Coloma (Borràs, 1915), Sant Esteve (Biosca, 1921), Sant Miquel de Prats (Flaquer, 1900), Sant Bartomeu (Flaquer, 1900; Jové, 1910), Sant Martí de la Cortinada (Jové, 1910), Meritxell (Pique, 1920)– fins als ponts de tradició romànica i les ubiqües, fotogèniques palanques de l'època, com si això fos el Madison de Clint Eastwood –Tobira (Biosca, 1923), Sant Antoni de la Grella (1923), Engordany (Bordas, 1900), cascada de Moles (Bordas, 1900), Aixovall (Royo, 1918) i Sant Julià (Royo, 1918)–, les places –Cap del carrer (Biosca, 1921), Monjó (Biosca, 1923), Benlloch (Biosca, 1921; Royo, 1918; Soler, finals del segle XIX; Torras, finals del XIX) i Ordino (Biosca, 1923)– i naturalment les vistes urbanes –la Mosquera (Bordas, 1900), Casa de la Vall (Bordas, 1900), Canillo (Bordas, 1900; Vidal, 1890; Soler, finals del XIX; Torras, finals del XIX), Soldeu (Piqué, 1920), Engordany (Royo, 1918), les Bons (Vidal, 1890), Escaldes (Vidal, 1890), la Massana (Vidal,1890), Ordino (Vidal, 1890)...

És clar que un té les seves preferències, i ens quedarem perquè no sigui dit amb Sant Jaume d'Engordany des de l'interior del que en quedava del temple, tal com se'l va trobar Royo el 1919. La tenen aquí al costat. També la sèrie íntegra de Lluís Marià Vidal (1842-1922), una dotzena d'imatges que tot i estar datades al 1890 –són les més antigues de la col·lecció– desprenen una sorprenent modernitat, en unes estupendes perspectives de les Bons, Canillo, la Cortinada, la Massana, Ordino i Escaldes. Un consell: vagin a l'ANA i punxin a L'Andorra romàntica: s'hi quedaran enganxats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.