• La inversió inicial declarada i materialitzada el primer any ha estat de 9,5 milions d'euros
• Alcobé afirma que la reglamentació i la manca de convenis de no doble imposició dificulten el procés

El ministre de Territori i Economia, Jordi Alcobé, ahir durant la roda de premsa de presentació del balanç. Foto: ÀLEX LARA

La llei d'inversió estrangera va començar a aplicar-se el juny del 2012 i durant el primer any de la seva entrada en vigor s'han obert 93 negocis nous al Principat, amb una inversió inicial de 9,5 milions d'euros –declarada pels inversors. Els sectors als quals pertanyen la gran majoria dels nous negocis són el de la prestació de serveis (43) i el del comerç (32), situats principalment a Andorra la Vella (29) i a Escaldes-Engordany (22).

Segons va informar ahir el ministre de Territori i Economia, Jordi Alcobé, aquests 93 negocis van comportar 132 nous llocs de feina, 91 assalariats i 41 treballadors per compte propi. En aquest sentit, Alcobé va dir ahir que aquestes dades demostren que la inversió estrangera «no és insignificant» per a l'economia del país, tal i com argumenten alguns sectors de la oposició.

Pel que fa a la diversificació de l'economia, però, de moment les dades no reflecteixen el treball per a la captació d'inversió estrangera en els tres clústers en els quals treballa la iniciativa Actua: Salut, Educació i Tecnologia, tot i que Alcobé va dir que en el primer «s'hi han mostrat moltes empreses interessades», entre elles, la Teknon.

L'EXECUTIU DIU ‘SÍ' A TOTES / Els negocis oberts van ser 93, però les sol·licituds rebudes van ser 455, de les quals s'en van autoritzar 415, amb una inversió de 29,5 milions d'euros (20 potencials i 9 ja materialitzats amb els nous negocis). Pel que fa a les 12 sol·licituds denegades, des del Ministeri d'Economia es va deixar clar ahir que aquestes sol·licituds no van ser autoritzades pels informes desfavorables de la Unitat d'Intel·ligència Financera. Així doncs, «el Govern no ha estat arbitrari en cap moment», va voler remarcar Alcobé, en referència a les crítiques rebudes en el moment de l'aprovació de la llei pels criteris de salvaguarda inclosos en el text, que deixaven el poder de decisió de l'Executiu de denegar sol·licituds en el cas que la inversió perjudiqués l'exercici del poder públic, la sobirania, la seguretat nacional, l'ordre públic, el medi ambient, la salut pública, les activitats relacionades amb mercaderies sensibles, i l'interès general .

ELS IMPEDIMENTS / Acobé va reconèixer ahir que «és veritat que no hem pogut aconseguir que vinguin les grans marques», però va justificar aquest fet dient que sense la signatura de convenis per evitar la doble imposició (CDI), «hi ha moltes limitacions».

Per països d'origen, Espanya encapçala la llista amb diferència, amb 273 sol·licituds autoritzades (68,8%), seguida de lluny per França (15,4%); per tant, la inversió inicial també va ser principalment espanyola, amb 20,3 milions.

De les 415 sol·licituds autoritzades, el 74% corresponen a negocis de nova constitució, 16,7% a processos de regularització i un 9% a adquisició d'accions; només hi va haver un cas d'obertura de sucursal.

Per explicar que de les 415 sol·licitus autoritzades només se'n materialitzessin 93, el ministre va posar de manifest un dels altres problemes de la inversió estrangera i de la creació de nous negocis en general, i és que «des de que es fa la sol·licitud fins que es formalitza el negoci els procediments encara són bastant feixucs»; un fet que «millorarà amb la modificació de la llei de societats». Alcobé va afirmar que «les reglamentacions han frenat obertura de negocis als de fora i pels d'aquí».

MILLORES A FER / «La primera cosa que hem de fer és millorar les comunicacions, no tenim prou visibilitat, i l'altra és la signatura de CDI».

Ara bé, hi ha «limitacions» de les quals Andorra ha de ser conscient; Alcobé va explicar que «algunes empreses s'han interessat però han tingut problemes d'ubicació, ja sigui per l'espai o pel preu. N'hi ha que requereixen infraestructures importants», motiu pel quals alguns s'haurien fet enrere. El ministre d'Economia va afegir que aquest problema «ha de portar a la reflexió de quins tipus de projectes volem i quina capacitat física necessiten».

Així doncs, «un balanç positiu però mitigat», tot i així, Alcobé va concloure que «amb l'obertura econòmica Andorra està dins el camp de possibilitat dels països inversors» i que «el pitjor és no estar-hi». Ara cal «més divulgació, més presència i comunicació».

Per a més informació consulti l'edició en paper.