Toto, durant l'entrevista amb EL PERIÒDIC a AnyósPark, divendres. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El campió olímpic de waterpolo Pedro García Toto (Madrid, 1968) va reconvertir la seva vida després de deixar les drogues. El seu objectiu actualment és convertir-se en un professional de l'ajuda als altres. De la seva experiència n'ha escrit dos llibres.

--¿Per què es va enganxar?

--He acabat entenent que hi ha una predisposició genètica que afavoreix que jo tingués una tolerància a les drogues psicoactives com ara l'alcohol. Quan aquesta substància no et fa res, passes a d'altres de més fortes. No t'enganxen a la substància, sinó a la sensació. A mi m'ajudava a evadir-me, però el fet de no poder parar és genètic. S'ha d'entendre que el tema de l'addició durant molt temps ha estat mal vist perquè es relacionava amb la delinqüència. La realitat és que toca a tots els segments de la societat.

--¿Com hauria estat la carrera de Toto sense les drogues?

--Sempre dic que l'hauria gaudit més. Jo ho gaudia a través del consum, però quan ho havia de deixar per la competició, em convertia en un tiu gris i trist. Ara mateix no sé ni on tinc les medalles. Quan faig conferències sempre explico que en els millors moments de la meva vida, estava desolat.

--¿Creu que s'hauria de prohibir l'alcohol?

--Hi ha drogues legals i il.legals, crec que s'hauria de conscienciar d'una altra manera. Per una qüestió fisiològica
...

--Aquesta vegada vull parlar de les històries de deu joves amb les seves històries. Però no solament trastorns de drogues, sinó emocionals. Vull obrir centres terapèutics, tant privats com subvencionats. La meva intenció és que la gent accedeixi al tractament que jo vaig tenir. Els pacients que puguin, que paguin, i els altres, ja es veurà. Intento ser un ajudador professional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.