• La nova campanya d'excavacions confirmarà si es tracta d'estructures defensives o simples habitacles

Un dels carrers que s'excavarà a la tardor per buscar a sota el paviment i confirmar que es tracta de passadissos Foto: SERVEI DE PATRIMONI

Que la Margineda és una mina ho sabem des que al 2007 Casa Molines hi va fer una primera campanya per exhumar el que es pensava que serien les restes d'unes humils corrales per al bestiar i en va emergir un jaciment amb la major fortalesa medieval mai excavada al vessant sud dels Pirineus. Ja ho saben, perquè n'hem parlat repetidament en aquets mateix racó de diari: 1.500 metres quadrats on es reparteixen les dependències del que les últimes hipòtesis apunten que era el desaparegut castell de Sant Vicenç d'Enclar: pati d'armes, cuina, celler i tallers.

Això, només a la planta baixa, que és el que ha arribat fins a nosaltres. Hi falten els dos pisos superiors, que naturalment hem de deixar a la imaginació. Tot plegat, això sí, protegit per un pany de muralla que en algun tram podia arribar a fer sis metres d'alçada. Tot això ho han pogut visitar aquest estiu, el segon que el jaciment obre al públic. Ara és el torn dels arqueòlegs: el servei de Patrimoni hi durà aquesta tardor a terme una nova campanya que se centrarà en dos punts molt concrets del jaciment: d'una banda, s'excavaran els trams de carrer –com el que veuen a la fotografia d'aquí al costat– que comunicaven unes habitacions amb altres; de l'altra, tambés'excavaran es restes del que se suposa que eren les torres defensives de la fortalesa. I diem bé: se suposa, perquè un dels objectius de la campanya és determinar la funcionalitat d'aquestes estructures.

Els arqueòlegs tenen, per tant, dubtes raonables sobre aquest extrem, però convé no deixar-se endur pel pessimisme: un castell sense torres és sens dubte una fortalesa molt menys imponent i s'allunya de l'estereotip que la generació Exin Castillos pot tenir al cap quan evoca un castell medieval. Potser per això l'arqueòleg Àlex Vidal, que dirigirà la intervenció, es mostrava ahir prudent i declinava especular sobre el resultat de la campanya: «Fins que no excavem no podrem dir res amb un mínim de certesa».

Aquesta mateixa certesa esperen obtenir-la excavant als carrers del recinte fortificat: es tracta, diu, de retirar la runa dels trams que encara no s'han exhumat en la confiança que a sota hi apareguin les restes del paviment i que es pugui confirmar així que es tracta efectivament de carrers o passadissos, i no d'habitacles no identificats. La campanya, en fi, encara no té una data fixada, més enllà que es durà a terme aquesta tardor, però no serà l'última al jaciment, augura Vidal. Tampoc no s'aventura a avançar si en queden dues, tres o cinc, però adverteix que el que requerirà més feina és la conservació i restauració de les estructures excavades. No es tracta, que quedi clar, de reconstruir cap de les dependències, ni tan sols un pany de muralla –una llàstima– sinó d'«assegurar» la part superior de les estructures excavades, que en quedar a la intempèrie i sotmesos a l'acció dels elements es degraden molt ràpidament: «Assegurarem l'última línia dels murs perquè no caigui el coronament, però no els alçarem».

Un tresor amagat

Però dèiem al començament que la Margineda és una mina. Amb o sense torres defensives –però creuem els dits perquè siguin efectivament unes estupendes, ciclòpies, invulnerables torres. Una mina, doncs. ¿Exagerem? En les capmanyes prèvies que s'hi han practicat ha anat regalant als arqueòlegs un trsor rere un altre: Es tracta, no ho oblidem, d'un jaciment que va ser inicialment ocupat a l'Edat del Bronze, posem que cap al 2200 abans de Crist, i que en la seva última fase, la medievaol, va ser habitat ininterrompudament entre els segles XI i mitjans del XIV.

Per això hi han aparegut des de les multitud de fragments ceràmics aixi com les restes del primer habitatge construït per la mà de l'home en el nostre racó de món, una rudimentària cabana datada també cap al 2200 aC, fins a dos centenars de peces corresponents a l'últim període d'ocupació del jaciment, entre les quals destaquen unes claus i unes tisores de ferro, una sivella i un anell de bronze, i –atenció– abundant panòplia d'armes: una punta de llança de 25 centímetres de llargada, una altra punta de fletxa de només sis, i una beina d'espasa.

Tot aquest material, convenientment restaurat, es va presentar en societat a principis del 2011 i amb el compromís de l'aleshores ministra, Susanna Vela, d'organitzar-ne una exposició. Tres anys després, tot això ha passat al calaix de les bones intencions i els tresors de la Margineda continuen amagats al dipòsit de Patrimoni. Una llàstima. Potser si l'haguéssim danar a buscar en algun museu nord-americà –com les Pageses d'Andorra– tindrien és possibilitats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.