• El 5è lloc a l'Europeu d'aquesta categoria fa meditar recuperar la selecció sènior al 2014

Foto:

L'última participació de la selecció absoluta d'hoquei sobre patins es remunta a l'estiu del 2009. I el darrer partit, la derrota per 4-3 contra els Estats Units que va suposar per a Andorra el setzè i últim lloc del Mundial A de Vigo.

Allò va marcar el final d'una època en la qual la tricolor havia estat en l'elit mundial durant diversos anys amb una generació ja entrada en anys; hi havia un buit per darrere en la base, una falta de relleu que va forçar a tancar la paradeta amb els sèniors.

Els grans passaven a ser els del combinat sub-17. La presidenta entrant i que encara continua al capdavant, Rosa Torné, va engegar un projecte a llarg termini per recuperar l'essència d'aquella Andorra ascensor que lluitava per no descendir al Mundial A i era de les favorites al títol en el B. Eren els orígens. El que Torné vol recuperar.

Des de llavors la sub-17 ha anat forjant jugadors a base de Campionats d'Europa. Al 2010, meritòria cinquena posició de vuit equips a Northampton (Anglaterra); al 2011, sisena de vuit a Ginebra (Suïssa); al 2012, sisena de nou de vuit a Ploufragan (França); i en aquest 2013, cinquena de deu equips a Alcobendas (Espanya) per darrere de Portugal, França, Espanya i Itàlia.

Per al seleccionador, Roger Corral, no es tracta, però, d'un resultat que l'entusiasmi. «És un orgull estar a prop de les grans potències però hem de treballar més perquè tenim potencial per fer més que això», assegura argumentant que «aquest grup és el que acaba de quedar tercer d'Espanya i segon de Catalunya, hi ha talent per fer coses grans».

Aquest talent dels que piquen a la porta de la majoria d'edat és el que es necessita perquè la selecció sènior es retrobi amb garanties de llarga vida. «Són jugadors que s'estan acabant de polir i els hi falta més competitivitat. La derrota amb França en el primer partit va ser clau per no accedir a semifinals. Ens va arribar massa d'hora però precisament aquestes coses són les que han d'aprendre els nens: tots els partits són igual d'importants», alliçona Corral.

Els ciments, però, estan fets. Tres d'aquests jugadors tenen ja nivell per formar part d'una convocatòria en una possible absoluta: Gerard Miquel, Oriol Antequera i el porter Rui Veigas. Hi ha d'altres joves com els germans David i Dídac Haro, Llorenç Miquel, Joel Tomé, Edu Rocha, Cuberes o Villagrassa també preparats per a l'alta competició. Amb el fermall de veterans com els germans Àlex i Marc Martín –únics supervivents del Mundial de Vigo–, Edu Sánchez o el propi Corral.

Amb un grup de qualitat i extens com aquest, Torné ja veu més a prop el retorn als orígens de la selecció sènior. I des de la Federació que regeix el Vell Continent estan insistint perquè la tricolor es reintegri a la competició internacional ja a l'Europeu que es disputarà el primer trimestre del 2014 de nou a Alcobendas. Torné no vol mullar-se a donar un sí per resposta –«ho hem de parlar en junta», es limita a assenyalar però ella mateix reconeix que la feina amb la base «està donant els seus fruits» després d'anys de feina i que «va sent hora de plantejar-se reactivar l'absoluta» amb un primer pas abans de tornar a ser als Mundials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.