Foto:

EMPRESÀRIA DE CINEMES GUIU

Ho vaticinava la Federació de cines d'Espanya a mitjans de l'any passat: amb l'increment de l'IVA dels productes culturals del 4 al 21%, una de cada cinc sales estava condemanada a desaparèixer. Doncs entre les prop de 900 que al 2013 han hagut de tancar la paradeta hi ha els històrics cinemes Guiu, en actiu des del 1961. La primera pel·lícula va ser El árbol del ahorcado. Des d'aleshores se n'hi deuen haver projectat més de 10.000, calcula l'empresària Montse Guiu, filla del fundador i al capdavant de la nau des dels anys 80. El Guiu no morirà sol, i això no és cap consol: l'acompanyaran aquest mateix curs els cines de Berga, la Pobla de Segur, Sort i el Pont de Suert. Això, només a l'entorn pirinenc. Ella ho atribueix a la crisi i al descens dràstic del nombre d'espectadors, a Internet i –en el seu cas– a la substancial retallada de la subvenció que fins ara rebia de l'ajuntament: 15.000 euros en concepte de cessió del local per a espectacles teatrals. I posa l'última esperança en la societat civil. ¡Ai, la societat civil catalana!

–¿Li he de donar el pèsam?

–La situació és dramàtica, però per al pèsam m'esperaria encara uns dies. Esperem que hi hagi una reacció de la societat civil perquè no me l'hagis d'acabar donant.

–Posem-nos en el pitjor dels casos: l'última projecció –amb el permís de Cybill Shepherd i Peter Bogdanovich– ¿quan està prevista?

–Tindrem obert fins a la campanya de Nadal.

–Anem al gra: ¿qui o què en té la culpa?

–La crisi, sobretot; però també per les descàrregues il·legals i l'increment de l'IVA, del 4 al 21%. Tot plegat ens ho posa difícil a tots, però especialment al Pirineu, on costa més que la gent es bellugui.

–Les sales van sobreviure a la tele, al VHS i al DVD. ¿Per què haurien de sucumbir a Internet?

–La crisi, insisteixo. La gent no gasta. Tampoc en cine. I si volen veure una pel·lícula, se la baixen gratis per Internet.

–¿Em dirà que vostè no s'ha descarregat mai una pel·lícula?

–Mai de la vida. No sé ni com es fa.

–Totes les que veu, ¿les veu al cine?

–Com a coorganitzadora de Picurt n'he de visionar moltes que m'arriben a través de Vimeo, que és perfectament legal.

–Francament, l'entrada és tirant a cara: 7 euros (6, el Dia de l'espectador).

–Doncs és l'espectacle més barat que hi ha. A més, amb l'IVA al 21%, un de cada cinc euros de taquilla se'n va a impostos.

–¿Què hauria de passar perquè els Guiu no tanquessin al desembre?

–Feia molts anys que rebíem un ajut directe de l'ajuntament. Una subvenció que amb la crisi s'ha hagut de retallar sensiblement. Paral·lelament ha baixat de forma dràstica el nombre d'espectadors. I això ha sigut definitiu.

–¿Em pot quantificar aquesta caiguda?

–No et donaré xifres, però ha sigut del 35% al 40% des de principis d'any. Un percentatge similar al del total espanyol.

–Si la gent no va al cine, no hi ha res a fer.

–I en llocs com la Seu, encara menys. He comprovat com la mateixa pel·lícula projectada en poblacions de mida i climatologia similar a la nostra fan el triple de taquilla.

–Llavors, ¿quin miracle esperen?

–Donada la precària situació dels ajuntaments, que la Generalitat implementi un pla d'ajuts directes als cines de les poblacions dels Pirineus, històricaments les més deixades de la mà de Déu.

–¿Per exemple?

–Que una part de l'l,6 milions d'euros que el 2012 es van destinar a subvencionar el doblatge al català –uns diners que al final s'embutxaquen les majors– s'inverteixi en ajuts directes als exhibidors.

–¿No reben ni un cèntim, de la Generalitat?

–Només per a renovar l'equip tècnic. Però, ¿i si no t'interessa, o ja el tens nou de trinca...

–L'alcalde, ¿retalla o elimina la subvenció que els venia donant l'ajuntament?

–Hi hem de parlar la setmana que ve.

–¿Per què han de rebre vostès un tracte de privilegi per part de l'administració? ¿Què els fa diferents d'altres sectors o empreses en crisi?

–Un cine no és només un negoci. No serveix només per veure-hi pel·lícules. És un instrument de cohesió social, de trobada i de reunió, especialment en les poblacions petites. Si tanca una sala en una ciutat gran, l'oferta es redueix; en un poble com la Seu, l'oferta desapareix. Per això crec que les administracions s'hi han d'implicar.

–Si per sobreviure necessiten subvencions, llavors és que l'exhibició no és rendible.

–Ja fa anys que en les poblacions petites sobrevivim gràcies als ajuts públics. Efectivament, no és negoci. Això passa a tot Catalunya, i encara més en les zones de muntanya.

–El 3D, ¿no havia de ser la salvació?

–Res. Un fracàs total.

–Illa Carlemany, ¿els va fer mal?

–Un centre comercial té molt de ganxo, això és indubtable.

–Quan els Modern van tancar, ¿van posar les barbes a remullar?

–No, perquè Andorra és un fenomen diferent.

–Si s'ho veu a venir, ¿s'estalvia la reforma del 2002 i plega aleshores?

–Llavors no podíem ni imaginar que ens arribaria una crisi com aquesta. Aquesta és la clau.

–Si és cosa de la crisi, es tracta d'un problema conjuntural: la crisi bé ha d'acabar, un dia.

–El problema és com sobreviure mentrestant. Nosaltres ja no podem resistir més. Per això estic fent una crida a la societat civil per crear un nou model d'explotació d'aquesta activitat. Si és que volem continuar tenint cine a l'Alt Urgell, és clar.

–Exactament, ¿quin model proposa? ¿I qui s'ha de sentir al·ludit?

–Hi ha exemples d'associacions d'amics del cine que s'han posat a gestionar sales. A Palma, quan van tancar els cines Renoir; i també a la Garriga. Amb abonaments i el compromís d'assistència per part dels socis. Està comprovat que quan s'hi implica el teixit associatiu la cosa ésmolt més viable que si es mou des de l'empresa privada.

–Una sortida així, ¿és possible, a la Seu, d'aquí al Nadal?

–Estem en contacte amb certes entitats. També ens hi hem de reunir la setmana que ve. A veure si les converses prosperen. I no es tracta només del cine; també del teatre. Això s'ha de tenir en compte.

–¿I si no prosperen?

–Si aquesta via no funciona, tanquem.

–Faci de pitonissa: d'aquí a cinc anys, ¿quedaran cines, al Pirineu?

–Difícil. Molt difícil.

–¿Quins sobreviuran?

–Els que depenen dels ajuntaments. I prou.

–Posem-nos en el pitjor dels escenaris: ¿preparen per al comiat un programa especial, amb pel·lícules emblemàtiques i sessions gratuïtes, com van fer els Modern?

–No ho teníem previst, però hi pensarem. És una idea.

–La col·lecció de cartells, passamans i entrades dels últims 50 anys, ¿la conserven?

–Bona part dels cartells els hem dipositat a l'Arxiu comarcal.

–I vostè, ¿què farà, si els Guiu tanquen?

–Continuaré vinculada al món del cine com a accionista dels cines Girona de Barcelona.

–¿La crisi no els ha tocat, als Girona?

–Es mantenen. Però del que es tracta és d'evitar és que ens quedem sense cines al Pirineu. És pel que hem de lluitar. No pot ser que per anar al cine o al teatre no tinguem altre remei que baixar a Barcelona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.