• Les subvencions són per a activitats concretes, no per a entitats, al·lega

Metayer dirigeix el primer assaig de la temporada, ahir a l'església del Fener de la capital.?r dirigeix l'assaig d'ahir a l'església del Fener de la capital Foto: TONY LARA

El Ministeri de Cultura va sortir ahir al pas de certa remor de fons entre les entitats culturals del nostre racó de món –com a mínim, d'algunes d'elles– que no acabaven d'entendre com ha cuinat el ministeri la subvenció directa de 65.000 euros que ha de servir l'Associació dels Petits Cantors Lliures per tirar endavant els nous Petits Cantors d'Andorra. Una via que permetrà als Lliures saltar-se el (diguem-ne) règim general de les subvencions que convoca anualment el departament, amb un calendari estricte –habitualment es decideixen cap al mes de maig– i que pren en consideració una sèrie de paràmetres tècnics.

El quid de la qüestió rau en el detall jurídic que tècnicament no es tracta d'una subvenció sinó d'un conveni de patrocini. La diferència entre una i altre consisteix en què la primera té l'objectiu, diu el ministeri, de «donar suport a projectes concrets dintre de l'activitat general de l'associació», mentre que el patrocini constitueix una aportació de capital adscrit no a una activitat en concret sinó a l'entitat, que és la que en últimas instància decideix com s'utilitza dintre de l'activitat que li és pròpia.

¿Es tracta d'un recurs ad hoc, excepcionalment utilitzat per als Cantors Lliures, o d'una figura habitual al departament que dirigeix Albert Esteve? Cultura no especifica si existeixen altres acords de patrocini en vigor. El que sí que s'han firmat els últims mesos, apunta, són diversos «convenis de col·laboració»: amb la productora Quelcom, per al 1er concurs de monòlegs; amb Molines Patrimonis, «per la conservació del jaciment de la Margineda»; amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus, «per portar concerts a Andorra», i amb el Termcat, «per l'elaboració del diccionari de relacions internacional». El patrocini dels Cantors Lliures el justifica per «l'interès a fomentar el cant coral i la promoció d'un cor format pe runa seixantena de nois i noies», i per la «voluntat de treballar per la continuïtat del cor i el creixement artístic dels seus membres, així com reconèixer la gran acitivtta musical que han desenvolupat al llarg de la seva història».

Com és sabut –perquè n'hem parlat els últims dies en aquest mateix racó de diari– el conveni es firmarà de forma imminent –la junta dels Lliures l'ha de ratificar el dilluns, i després ho farà el ministeri– i es renovarà anualment per un termini de quatre anys, sempre que l'Associació presenti la reglamentària auditoria i, atenció, «segons la disponibilitat pressupostària del ministeri». Clàusula que sembla deixar una porta oberta si el ministeri s'ho repensa. El nom definitiu de la nova formació serà el de Petits Cantors d'Andorra, i caldrà veure si a l'últim moment s'hi afegeix (o no) el Cor Nacional que segellaria la continuïtat amb la formació que ara fa tres anys va ser escapçada pel mateix ministeri de Cultura –aleshores de color socialdemòcrata. L'associació dels Cantors Lliures, de la seva banda, continuarà activa amb funcions purament administratives i l'objectiu de captar finançament per al cor. Abans, però, li queda un últim compromís artístic: acompanyar com és tradició l'Ofici solemne de Meritxell, demà al santuari de la patrona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.