• Els professors de l'Escola d'art van demanar a final de curs un «canvi de rumb», i el comú resitua Ayala al nou Arxiu

Ayala, a l'esquerra, al curs de construcció de càmeres estenopeiques impartit el maig a l'Escola d'art Foto: TONY LARA

La mala maror a l'Escola d'art de la capital es venia covant des de temps enrere. Exactament, des que al 2010 el Comú va nomenar Joan Lluís Ayala en substitució de Carme Tinturé, fins aleshores directora –o cap de servei, segons la terminologia de la casa– en una decisió que els professors mai no van acabar de pair. I com que les coses que comencen malament acostumen a acabar pitjor, en els tres cursos transcorreguts des d'aleshores la situació s'ha deteriorant tant que els docents van instar al juny una reunió amb el departamet de Recursos humans per demanar-los un «canvi de rumb». La relació amb Ayala –asseguren fonts que coneixen el cas de primera mà– s'havia enverinat de mala manera, fins al punt que resultava «insostenible». Al·legaven, en una carta avalada per vuit dels nou professors que imparteixen classes a l'Escola, una absoluta incomunicació entre el cap de servei i el claustre, així com la falta d'aptituds d'Ayala per dirigir un equip humà. El resultat, sostenen aquestes mateixes fonts, era un desgovern pròxim a l'anarquia. I demanaven «canvis».

La qüestió va quedar sobre la taula de Recursos humans, i amb les vacances d'estiu pel mig no hi va haver novetats fins que els professors van ser convocats dilluns a una reunió on se'ls comunicava que Ayala havia cessat com a cap de servei. Oficialment, a petició pròpia. Però segons les fonts consultades pel PERIÒDIC, el desencontre no era només amb els professors, sinó també amb la directora de Cultura, Pati Bafino. I el «canvi» que demanava el claustre es va concretar en una reubicació del ja excap de servei al nou Arxiu de la capital, que obrirà en una data per concretar, a l'octubre o al novembre, a les dependències comunals sota el Consell General que s'estrenaran a la tardor. Per cert, Ayala hi coincidirà amb Albert Villaró, el responsable del nou servei, i amb Fidel Solsona, que també hi ha estat reassignat.

El cessament d'Ayala –igual que el seu nomenament, tres anys enrere– va agafar per sorpresa als professors de l'Escola, que en van ser mantinguts al marge fins al mateix dilluns. Però amb la reubicació de l'exdirector donen per apagat un polvorí que, diuen, amenaçava d'esclatar en qualsevol moment. Sigui per naps o sigui per cols, l'Escola d'art començarà el curs sense director, i la consellera de Cultura, Meri Rabadà, ja va avançar ahir que no té intenció de nomenar-ne cap. Les seves funcions –diu– les assumiran tant els superiors jeràrquics en l'organigrama del departament –el cap d'àrea i la mateixa directora– com els mateixos professors. Una acefàlia que ells mateixos no consideren problemàtica –«L'Escola ha funcionat històricament amb una considerable autonomia», asseguren– però que contrasta amb els serveis germans amb què cohabita a la Llacuna, l'Aula de teatre i l'Institut de música, que sí que consevaran els caps respectius.

a la caça del públic adult / Restaurada sigui com sigui la pau, ara ja no hi ha excusa perquè l'Escola d'art, on l'any passat van assistir 181 alumnes, comenci el curs centrada exclusivament en les qüestions pedagògiques. I per escenificar els nous aires que hi bufen, ahir mateix es vanpresentar les prometedores novetats del curs 2013-2014. Es tracta, diu Bafino, de pescar alumnes entre el públic d'entre els 12 i 16 anys –amb quatre nous tallers bimestrals d'Il·lustració, Disseny tèxtil, Art urbà i Fotografia digital, que impartirà Sílvia Guillem– i d'adaptar els horaris a les necessitats de la part de la població adulta que no treballa en la funció pública. Per això s'assajarà una interessantíssima prova pilot: l'Escola obrirà els dimecres al matí, de 10 a 13 hores, per impartir classes de pintura, joieria i gravat. La idea és comprovar si –com sembla– aquesta franja horària atreu als potencials alumnes que no hi poden assistir en l'horari tradicional de tarda i vespre per motius laborals. Si la resposta és positiva, l'oferta de cursos s'amplirà en els pròxims trimestres, assegura Bafino.

Tant l'Institut de música com l'Aula de teatre apostaran aquest curs per una oferta similar de tallers monogràfics, al marge del curs acadèmic, amb l'objectiu confessat de captar nous alumnes entre el públic adult. L'Institut de música –l'any passat hi van estudiar 373 alumnes– ha preparat una bateria de dotze tallers, per a alguns dels quals –com ara Història de l'Òpera i Introducció a la música clàssica– no caldrà acreditar coneixements musicals. D'altres –Construcció i manteniment d'instruments de corda i vent, Edició informàtica de partitures– constitueixen una novetat absoluta en el nostre panorama acadèmic. L'Aula de teatre –78 alumnes, el curs passat– també buscarà clients entre els adults amb cinc monogràfics al llarg de l'any: Teatre d'objectes, Fem Shakespeare, Teatre al carrer, Teatre per riure i Teatre i cinema.

Per a més informació consulti l'edició en paper.