• El Cineclub torna al Comunal, aposta per la comèdia, arrisca amb nous directors i assegura amb Ken Loach i Sergi López

una temporada exacta ha durat l'exili del Cineclub, que es va haver de mudar el curs passat a la sala d'actes de la Llacuna mentre el Comú de la capital reformava el Teatre Comunal, en una intervenció que no es va allargar com l'obra de la Seu, però quasi. Però això s'ha acabat i els nostres cinèfils tornaran aquesta tardor a casa. Que no s'esperin, però, gran canvis a les instal·lacions, perquè el pati de butaques i la calefacció són exactament els mateixos que hi havia, així que els habituals ja saben al que s'exposen. Però no ens posarem ara llepafils: el Comunal fa molta més fila de cine –de cine vintage, amb les seves simpàtiques grades– que no la Llacuna. I fa més caliu.

Així que anem al tall, la cartellera del pròxim trimestre, decantada per la comèdia però que també assaja unes prometedores incursions en el drama, arrisca amb directors novells o francament desconeguts, proposa una cosa tan marciana com O Apóstolo –en tornarem a parlar– i assegura el tret amb un grapat de noms més o menys mediàtics –per als estàndars del cine diguem-ne alternatiu. Entre aquests últims hi ha Ken Loach, un clàssic; el francès Sergi López, i José Sacristán, una vaca sagrada de la pantalla espanyola. Loach compareix a la seva cita anual amb la seva penúltima pel·lícula, The Angel's Share, i a compte de Robbie, un pelacanyes de Glasgow que evita per poc d'anar a la presó però a qui l'educador social que li ha d'ensenyar la via per ser un home decent li descobreix unes inopinades dots com a catador de... whiski. I ja es veu que així Robbie no abandonarà mai el costat fosc.

Pur Loach, ja ho veuen. També és molt, però molt pròpia de Sergi Lopez Tango Libre, on el català es torna a posar a les ordres de Frédéric Fonteyne (Una relació perillosa) per encarnar un funcionari de presons que s'enamora, ja és casualitat, de la dona de ¡dos! dels seus presoners. Una debilitat absolutament prohibida pel reglament. Però l'amor, ai, és l'amor. La tercera estrella de la temporada és, en fi, José Sacristán. Ell és el principi i la fi d'El muerto y ser feliz, prometedor i molt dreyerià títol dirigit en què encarna Santos, un sicari espanyol expatriat a l'Argentina i pràcticament desnonat que no es resigna a esperar la mort a l'hospital de Buenos Aires on jeu ingressat i que decideix sortir a buscar-la. Literalment. Així que en companyia d'una tal Lola, que sempre facilita molt les coses, es llança a recórrer els desolats paisatges de l'Argentina profunda.

nòrdics i llatins / Però havíem dit que hi ha comèdia, aquest trimestre. I per començar, L'art d'aimer, la clàssica pel·lícula d'històries creuades amb cinc parelles que es fan, es desfan i en ocasions es combinen entre elles per acabar al punt de partida (o no). Un vodevil sentimental cuinat per Emmanuel Mouret (Laissons Lucie faire), el més semblant a Woody Allen que ha donat la pantalla gran francesa els últims temps. Més comèdia, ara disfressada de ciència ficció (però no s'espantin) és el que proposa Jake Scherier al seu primer llarg, Robot & Frank, l'únic títol nord-americà –per cert– de la cartellera: Frank Langella hi encarna el Frank del títol, un antic lladre de joies a qui engiponen un simpàtic robot que suposadament l'ha d'ajudar a les feines de casa però amb el qual recuperarà contra pronòstic el gust per la vida aventurera d'antany...

La tercera pasti per riure és Superclásico, estrany còctel nordico-argentí, glups, a compte de Christian, un home de mitjana edat –però danès, atenció– que s'escapa a Buenos Aires per mirar de recuperar la senyora –danesa també, i representant de futbolistes (!)– que s'ha quedat enganxada a les botes del crac de Boca Júniors. Lliguin vostès caps. Entre la comèdia i el drama bascula 7 cajas, la nota exòtica del trimestre –producció paraguaiana– amb Víctor, un xaval que es guyanya la vida trampejant al Mercado 4 d'Asunción i que accepta l'encàrrec de traslladar set caixes, set, de les quals desconeix el contingut, a l'altre costat del mercat. I per 100 dòlars. Li passarà de tot, és clar. I res a veure amb 7 calles.

La caza aporta la dosi de de thriller sociològic de la cartellera: Lucas és un home autoexiliat en un remot poble danès que és acusat per la filla del seu millor amic d'haver-la assetjat. Una insídia que el convertirà de seguida en un apestat. També hi ha nens, però sense mala idea, a Ce n'est qu'un début, documental francès que posa un grup de criatures a parlar sobre l'amor i la llibertat per demostrar (o no) allò que deia Michel Onfray, que tota la mainada és instintivament filòsof, el que passa és que només alguns –afortunadament, i això és nostre– ho continuen sent en l'edat adulta. I hem deixat per al final O Apóstolo, el títol més marcià de tots: una road movie amb bruixes i protagonitzada per ninots, ambientada, s'gafin els cinturons, al Camí der santiuago. La veu del dolent és de Paul Naschy, en una de les seves últimes aparicions a la pantalla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.