• Assumeix el Sant Miquel d'Engolasters, el Fiter i Rosell i el Grandalla

L'editor Lluís Pagès, en primer pla, a la fira de Frankfurt del 2007 Foto: el periòdic

Tres anys enrere, el ministeri de Cultura, aleshores de color socialdemòcrata, es va comprometre amb l'Associació d'Editors a publicar en endavant el Fiter i Rossell sota la rúbrica d'un segell del país. D'acord, mai no es va arribar a definir com s'hauria concretat, aquest extrem i si l'editorial agraciada hauria sortit d'un concurs, d'un sorteig o per estricte ordre. Però semblava en tot cas una decisió raonable que implicava per primera vegada els editoris locals en el premi estrella de la Nit Literària i que posava un granet d'arena institucional a estimular un sector tradicionalment oblidat. Les bones intencions del Govern van topar primer amb la crua realitat: en els dos cursos que el compromís va tenir vigència –el 2010 i el 2011– va donar la casualitat que el Fiter i Rossell va quedar desert i per tant els nostres editoris no es van poder ni estrenar. I aquest any que totes les parts –el ministeri, que aporta els 15.000 euros de la bossa del premi, i el Cercle de les Arts i de les Lletres, que el convoca– semblaven decidides que no es repetís el fatal desert, va i resulta que els organitzadors es fan l'orni, s'obliden del pacte amb les editorials nacionals i li regalen el Fiter i Rossell a Pagès.

Tot això –amb la consegüent indignació dels editors i l'exòtica explicació del president del Cercle, segons el qual el segell lleidatà «està registrat a Andorra» i s'ha de considerar per tant una editorial andorrana a tots els efectes– ja ho havíem dit en aquest racó de diari: el ministeri es va inhibir i no va passar res, as usual. Però faltava la cirereta de l'afer: Pagès s'endú també no només el Fiter i Rossell, sinó també el Grandalla de poesia, dotat amb 3.500 euros i que patrocina Crèdit Andorrà, i el Sant Miquel d'Engolasters d'assaig literari, que dota Joan Escaler amb 2.000 euros. Ras i curt: la casa que dirigeix Lluís Pagès publicarà els guanyadors de tres dels nou premis del cartell –vuit, si descomptem el Tristaina de Periodisme, que òbviament no es publica; i set, per ser encara més precisos, perquè les bases del 50è aniversari de Crèdit Andorrà de teatre no preveuen que el text guanyador vegi la llum. No està malament.

Un altre dels arguments esgrimits per Burgués mesos enrere va ser que Pagès assumia «íntegrament» el cost de l'edició: una clàusula que el Grandalla estipula de forma explícita –amb un matís: «si l'autor accepta les condicions proposades per l'editorial»– però que no queda tan clara en el cas del Fiter i Rossell –l'únic que s'hi diu és que l'obra premiada es publicarà «en el termini d'un any a partir del veredicte»– ni en el del Sant Miquel d'Engolasters, que ventila la qüestió en termes molt més vagues: «En el cas d'atribuir-se el premi, està prevista la publicació per Pagès Editors».

La resta els premis de la Nit Literària els publiquen els mateixos convocants: el Principat d'Andorra d'investigació històrica, dotat amb 15.000 euros, el Consell General; el Sant Carles Borromeu de contes i narracions (5.000) i el de Divulgació científica (5.000), per MoraBanc; i el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta (6.800), per Andbank. En total, la 36a edició de la Nit, que tindrà lloc el 14 de novembre a la capital, repartirà 58.300 euros en premis, 10.000 euros menys que el 2012. La retallada s'ha de posar al sac dels dos grans: tant el ministeri de Cultura com el Consell General han deixat en 15.000 euros la bossa dels dos premis que doten –el Fiter i Rossell i el Principat d'Andorra–, 5.000 menys que fins ara.

En qualsevol cas, el termini per rebre originals expira aquest any el 21 de setembre. Un retard que pretén facilitar les coses als autors i en última instància revifar un cartell que el 2012 només va rebre en total mig centenar d'obres, la meitat que l'any anterior. Superar aquesta xifra és el repte d'una organització que el curs passat ja li va veure les orelles al llop, quan el ministre Esteve es va manifestar «insatisfet» tant amb la participació –quatre originals– com amb la qualitat –el Fiter i Rossell va quedar desert–, i va reclamar un cop de timó. Caldrà veure aquesta cop de timó consistia a confiar el més veterà dels nostres guardons literaris a Pagés i trencar la paraula donada als nostres editors. Potser sí. Ho sabrem el 14 de novembre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.