• Feixas destaca l'auge de la democràcia directa, a dia d'avui només factible a petits territoris
• El nou rol dels Governs o la força dels moviments socials, temes destacats de la Universitat d'Estiu

Feixa i Pérez de Armiño conversen amb la directora d'Ensenyament Superior i Recerca del Govern d'Andorra, Meritxell Gallo, ahir Foto: TONY LARA

El poder, el contrapoder i la globalització són els tres aspectes que centraran la 30a edició de la Universitat d'Estiu, que comença avui i s'allargarà fins al proper divendres. Temes que poden semblar molt allunyats de la problemàtica andorrana, però que la Universitat d'Estiu s'encarregarà d'agafar de la mà els propers dies. Perquè tal i com van avançar tant el moderador de l'esdeveniment, Carles Feixa, com un dels ponents de la jornada d'avui, Karlos Pérez de Armiño, hi ha formes d'Estat «velles i oligàrquiques» amb un futur caduc. En canvi, noves formes de poder com la democràcia participativa o la sobirania compartida prenen rellevància en un món a la vegada globalitzat però també amb cada vegada més rellevància dels poders locals, van exposar ponent i moderador. I Andorra, per ser un microestat i per tenir un model constitucional de poder compartit –amb dos coprínceps– «és una prefiguració de com comencen a funcionar les coses arreu del món», va assegurar Feixa.

Pel que fa al primer aspecte, les petites dimensions del Principat el converteixen en un model idoni per dur a la pràctica «nous mecanismes per permetre una democràcia més directe». Parlem d'una democràcia assembleària, com la originària grega, que torna a ser possible gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials. De fet, un dels reptes de la democràcia actual recau en «com utilitzar el món digital per participar en decisions que ens afecten a tots».

Feixas va posar l'exemple de Suïssa, que fa referèndums pels principals temes que afecten la ciutadania, Islàndia, que és «un exemple paradigmàtic de com el parlament s'ha hagut d'adaptar a les noves formes de democràcia participativa». O experiments duts a terme a ciutats, com la brasilera Porto Alegre, per gestionar els seus pressupostos. El moderador va voler ser clar, «és utòpic plantejar aquestes propostes a nivell universal», però no ho és a petits estats. I Andorra seria un bon exemple per on començar, va assegurar, concretament per «experimentar» formes de democràcia més participativa.

La força dels moviments locals / Paral·lelament, tant Feixa com Pérez de Armillo van voler destacar el paper emergent que tenen els moviments socials, que neixen amb la primavera àrab i segueixen amb la ocupació de Wall Street i amb els indignats. Feixa els va anomenar «moviments glocals», perquè «comencen a un lloc petit però acaben tenint una dimensió que traspassa fronteres». I entren en conflicte amb el poder estatal com s'ha entès fins ara. Al parer del Pérez de Armiño, «el concepte de l'Estat com a principal poder està sotmès a una profunda revisió», enfront de formes de contrapoder que parteixen de l'ètica, les normes i els valors. El professor basc va destacar «nous actors socials en les relacions internacionals que condicionen els estats», com organitzacions en lluita pel medi ambient o els drets humans, o agrupacions interestatals sindicals. Va parlar de la Via campesina, formada per sindicats de camperols d'arreu del món i amb una força que influeix els poders estatals.

Però la Universitat d'Estiu, durant aquests cinc dies, tractarà molt més que aquests aspectes destacats per Feixa i Pérez de Armiño. Ahir també hi era present el tercer protagonista de la jornada d'avui, André Orléan, que centrarà la seva ponència en el poder de les finances i els reptes que planteja.

Ja els següents dies, destaca també el debat entorn el poder dels mitjans de comunicació i la seva implicació amb els poders polítics, un anàlisi de l'evolució del jovent a través de les xarxes, De la generació @ a la generació #, o els poders i contrapoders de la religió. L'últim dia es farà una anàlisi i debat sobre la Constitució andorrana, vint anys després de ser ratificada pel poble, a partir d'un estudi fet pel CRES. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.