• Escaldes enllestirà a final de mes la restauració del pont sobre el Madriu H S'ha empedrat el sòl i s'han enterrat part de les conduccions, però el gros de les canonades es camuflarà amb jardineres

El nou mur de pedra del camí del pont, en primer pla, i les conduccions d'aigüa termal que no es poden soterrar, sota les escales del fons: es pintaran amb una capa de camuflatge i es cobriran amb unes jardineres per penjar-hi una heura que dissimulin la paramenta. Foto: TONY LARA

Es miri el lector bé la fotografia d'aquí al costat, aquest monument a la deixadesa patrimonial i a la insensibilitat urbanística, perquè ben aviat passarà al calaix dels (mals) records. El Comú d'Escaldes enllestirà a finals de setembre la restauració del pont de la Tosca: ja saben, datat el 1820 i catalogat des del 2003 entre els béns d'interès cultural. Una intervenció que s'ha hagut de retardar un any per les fortes pluges de la temporada passada –que van fer pujar el nivell del riu: es veu que per treballar amb morter cal una temperatura estable, i no era el cas– i que li donarà la volta com un mitjó en aquest símbol de la parròquia. Ho és tant, de simbòlic, que és el protagonista absolut de l'escut d'Escaldes i dóna des del 2009 nom al tram alt de la principal artèria comercial de la parròquia. Fins llavors es deia Miquel Mateu, però a l'aleshores cònsol, Toni Martí, es veu que li feia nosa que l'artífex de l'electrificació i per tant de la modernització del país figurés al carrerer. Però aquesta és una altra història.

¿Com un mitjó, hem dit? La veritat és que potser no n'hi haurà per tant, perquè el gros de les conduccions d'aigua –aquest nyap a mà esquerra on de seguida se'n van els ulls– continuaran tunejant l'entorn immediat del pont. Diu Gerard Calvet, cap d'Urbanisme del Comú, que es tracta de les conduccions que abasten d'aigua al Barri, Engordany i Caldea i que soterrar-les és «impossible». Així que s'ha hagut d'optar per una solució imaginativa: la caixa que tanca les canonades es repintarà d'un color de camuflatge –si s'hi fixen bé, veuran aquí al costat, al fons, sota les escales, un tram de la caixa oberta: a sota hi ha una prova de color– i a sobre s'hi muntarà un calaix on es plantarà heura amb la idea que quan creixi acabi ocultant tota la paramenta.

Al final s'hi farà lallum

La llàstima és que es tracta dels veïns més aparatosos i visualment agressius del pont. La resta de les conduccions que han anat proliferant als voltants al llarg dels anys –i que encara avui acompanyen el monument– tenen en canvi els dies comptats: de moment ja s'han soterrat uns brolladors d'aigua termal de PVC que desguassaven gloriosament sobre el Madriu, a ull nu, apa; altres s'han reconduït fins a la llera; i els tubs –de PVC, també, perquè abans no tenien manies– que anaven a espetegar sota de Casa Tàsies s'han canviat per canonades de coure i s'han reconduït fins a una jardinera de pedra seca i nova de trinca on es penjarà una reixa metàl·lica perquè l'heura s'hi enfili i suavitzi l'efecte visual. Una solució, aquesta de la jardinera i la reixa, que també s'aplicarà a la primera casa del camí del pont, tot i que la propietat té un projecte per empedrar la façana. També s'ha reconstruït el pany de mur del costat dret de la llera que s'havia caigut a causa de les filtracions d'una empresa veïna, i s'ha aprofitat per soterrat els tubs culpables. Però no tot són flors i violes. Fins ara hem tocat les conduccions que queden del costat de l'avinguda del pont de la Tosca. Passat el pont –pujant cap al Madriu, com si diguéssim– quedaran a mà dreta tres tubs més d'aigua calenta pendents de retirar, però encara no hi ha data així que faran la guitza unes quantes llunes més.

Costa per tant imaginar-se com quedarà l'entorn nou pont de la Tosca. És clar que després d'anys i panys en un estat de lamentable deixadesa, ara tampoc ve d'unes setmanes. On els canvia sí que seran ben visibles –i de fet, ja ho són– és en el mateix pont: el paviment que llu aquí al costat és ja el definitiu. S'ha intentat imitar el llosat de pedra original, que els arqueòlegs van trobar –si més no, uns pocs fragments– però en tan mal estat –per culpa de successives perforacions per fer-hi passar el cablejat del telèfon, ara retirat– que no se'n va poder aprofitar ni un sol tros. També ha experimentat un lífting considerable la barana del camí, que abans era de ferro i que ara s'ha canviat per un colze de pedra que imita –només imita, ep– els murs de pedra seca que acostumaven a delimitar les finques del Barri. Això sí, s'ha hagut de coronar amb uns tubs metàl·lics per complir la normativa de seguretat. I s'empedrarà la cruïlla del camí d'Engolasters, fins ara tristament emporlanat.

I quan tot el que precedeix estigui enllestit –a finals de setembre, principis d'octubre, com a molt tard– es farà literalment la llum. El Comú instal·larà quatre focus que il·luminaran les dues façanes del pont així com els dos salts d'aigua: el que hi ha just a l'ull, i el del tram superior del Madriu. Una operació, aquesta, en què es pretén involucrar-hi Feda. Que l'elèctrica ho patrocini, vaja. Una idea estupenda –i que Endesa, que sufraga la il·luminació del barceloní hospital de la Santa Creu i del Museu Arqueològic de Catalunya– ha explotat amb notable habilitat i que es podria fer extensiva a Noblesse du temps, el rellotge tou de Dalí a la Rotonda. És una idea. Dues, de fet. És clar que potser a Miquel Mateu no li acabaria de semblar gaire bona: cornut i pagar el beure...

En fi. També s'ha netejat tant la vegetació com la brutícia de la llera del Madriu, encara que no ho sembli perquè –diu Calvet– amb les pluges d'aquest estiu la vegetació autòctona ha crescut de seguida. I tot plegat ha requerit una inversió de 33.000, aportats pel Govern (13.000 euros) i pel Comú. Quedarà pendent una segona fase en què s'intervindrà a fons en l'estructura del pont: es repicarà l'arrebossat de la volta, se'n restauraran les façanes i es farà un test als estreps, per si cal reforçar-los. Però això serà, amb sort, el 2014. El que dèiem fa un moment: una mica més de paciència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.