• Una productora australiana n'adquireix els drets; es rodarà a Europa

Cameron, el 2009, amb la traducció al català de la seva Andorra Foto: EL PERIÒDIC

Se'n recorda el lector d'Alexander Fox? Sí, home, aquell misteriós, ingenu nord-americà que ara fa tres lustres es va plantar en una Andorra més que improbable, des d'on es podia salpar cap a Eivissa o agafar tramquilament el tren a l'estació de la capital, La Plata, per escapar-te una tarda a París? ¿No? A veure: aquell país en miniatura –en l'única similitud amb el de veritat– habitat quasi exclusivament per expatriats anglosaxons–els Quay, els Dents, la senyoreta St. Pitt– i per nadius que responen a noms tirant a marcians com ara Vladímir Afgroni..

¿Oi que ara sí? Bé, dons aquesta Andorra sortida de la ploma –o el teclat, perquè Peter Cameron (Nova Jersey, 1959) la va escriure el 1997– arribarà l'any que ve a la pantalla gran. Així ho va confirmar ahir el mateix Cameron, de gira europea aquest setembre per presentar la traducció a l'italià de The weekend (1995) i al castellà de Coral Glynn, la seva última novel·la (2012). La productora australiana Jump Street Films, amb Jamie Bialkower al capdavant, n'ha adquirit els drets amb l'objectiu de rodar-la el 2014. Perquè se'n facin una idea (si poden): Jump Street és al darrere de títols com ara The King, amb Gael García Bernal; Eden is West –l'última de Costa Gavras– i Copacabana, amb Isabell Huppert. La bona notícia és que l'Andorra de cine es filmarà «probablement» –diu Cameron– en escenaris europeus, i podem encara somiar que alguna escena es rodi pel nostre racó de món, ni que sigui per una qüestió d'estricta justícia poètica. ¿I la dolenta? Que el projecte no és tan imminent com sembla: l'únic que està lligat és la productora, el calendari i el guionista, que serà el mateix escriptor. De moment, no han transcendit ni el director ni els intèrprets que donaran vida a la fascinant fauna que pul·lula per l'hotel Excelsior i per Sophonsobia Quay.

Val a dir que Andorra serà –si arriba a bon port, és clar– la quarta novel·la de Cameron que arriba a la pantalla gran, després de The Weekend, amb Gena Rowlands (2000), The City of your final destination, dirigida per James Ivory i amb Anthony Hopkins en el paper protaonista (2009), i Some day this pain will be useful to you (2011), i el cert és que totes tres –inclosa la d'Ivory– van passar pràcticament desapercebudes. De fet, Cameron ja havia venut els drets d'Andorra a la productora nord-americana Ovie Entertainment, però el projecte es va diltara tant que van acabar partint peres.

Oportunitat per als editors / Creuem doncs els dits perquè aquesta vegada sigui la de debò. Perquè no passa cada dia –ni cada decenni– que es rodi una pel·lícula destrinada a dur el nom del nostre tros de Pirineus per tot el món. Fins i tot tocaria que algú es preocupés de contactar amb autor i productor per mirar de pescar algun exterior andorrà... Val, l'Andorra de Cameron i la nostra s'assemblen com un ou a una castanya. Ho admetia ell mateix en una entrevista publicada anys enrere aquí mateix: «Volia escriure sobre un lloc que no conegués de res, que me'l pogués imaginar de dalt a baix. Viag utilitzar el nom i la localització (aproximada) d'Andorra perquè volia que els lectors es capbussessin en la història pensant que passava en un lloc real, i que a poc a poc anessin descobrint que no ho era en absolut». Una Andorra «de ficció», diu, «que no estigués basada ni en els meus coneixements del país –que no tenia, o molt vagues– ni en la meva experiència. Per això la meva Andorra és tan diferent de la real».

I tant: amb port, estació de tren i una capital –La Plata– més llatina que pirinenca. Però ara no ens posarem llepafils. A més, si tenen la santa sort de no haver-la llegit, ara tenen l'excusa perfecta: tasttin-la i descobriran una novel·leta tan magnètica com inquietant, amb uns personatges que ja voldríem tenir per aquí. La llàstima és que la va editar el 1998 Libres de l'Índex –en català; no s'ha traduït al castellà– i que avui és una relíquia pràctocament introbable. ¿A què esperen les nostres lliumenetres per recuperar-lo? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.