• Les memòries de Penna donen pistes per a una possible identificació de l'infaust metge

Testimoni de Penna per a l'MI9 Foto: CLAUDE BENET / GUIES, FUGITIUS I ESPIES

Com són les coses: dies enrere donàvem aquí mateix notícia d'Escape and evasion, les apassionants, magnètiques memòries de guerra de l'aviador britànic Cyril Penna que entre l'1 i el 10 de març del 1943 va tastar l'hospitalitat andorrana. Amb prou fortuna, tenint en compte que havia estat abatut el 29 de novembre del 1942 al nord de París, i que el 16 d'abril arriba sense novetat a Gibraltar. El cas és que Penna hi deixa constància del tracte gairebé sàdic que el doctor Antoni de Barcia –doctor mallorquí aficionat a la beguda, diu, i a l'època instal·lat al país– li dispensa en un quiròfan improvisat a l'hostal escaldenc on s'hostatgen a un company seu d'escapada, i de la inqiuetant insistència del tal Barcia d'amputar-li elpeu esquerre, amb greus congelacions després de travessar el Pirineu en ple hivern.

Penna va tenir la santa sort d'anar a parar a les mans del doctor Trias, eminència de la cirurgia espanyola aleshores refugiat a la capital i que tenia consulta oberta a la Casa Guillemó. Al detallat informe que va redactar per a l'MI9 –la branca de la Intel·ligència Militar britànica que prenia testrimoni als evadits: el trobaran aquí al costat, cortesioa de Claude Benet a Guies, fugitius i espies– hi deixa constància de la sospitosa dèria d'un metge que no identifica –«My feet were very badly frost botten, and a doctor in the Andorra Clinic wished to amputate my left foot»–però que a Escape and evasion sí que té nom i cognoms: el d'Antoni de Barcia. El mateix Benet especula que es podria tractar del doctor Coco, el sobrenom amb què Viadiu bateja a Entre el torb i la Gestapo un metge d'infausta memòria, alcohòlic i cocaïnòman –d'aquí l'àlies– «que intentava amputar els peus, les mans o els membres gelats dels refugiats que transitaven per Andorra per entregar-los a la Gestapo». «Ens falta la prova definitiva que vinculi aquest Barcia amb el doctor Coco, però hi posaria la mà al foc que estem parlant de la mateixa persona».

Vet aquí un altre fil per estirar. I la solució potser no és tan lluny com sembla: la historiadora catalana Rosa Sala –autora d'aquell volum estupend, La penúltima forntera, sobre el pas de jueus pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial– prepara una monografia centrada exclusivament en el cas andorrà i d'aparició imminent en què promet revelacions espectaculars sobre la llegenda negra que històricament ha fet ombra a l'epopeia dels passadors. Fins i tot ha obert un blog –La leyenda negra de Andorra– en què demana la col··laboració dels internautes per posar una mica de llum en una matèria fins ara reservada. A veure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.