PUBLICITAT

¿Són bojos, aquests catalans!?

  • La situació de la llengua, objecte d'anàlisi a través del documental que relata el viatge d'una alemanya pels territoris de parla catalana
JOSEP ROMERO
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Cartell del documental Són bojos, aquests catalans! Foto: EL PERIÒDIC

A ben segur que a moltes persones els hi resulta familiar allò de «hábleme en cristiano». Però al contrari, «perdó, no l'entenc, ¿em podria parlar en català?». A partir d'aquesta premissa gira el relat que proposa als espectadors el productor de cinema i televisió, David Valls, a través del documental Són bojos, aquests catalans!?.

Molts interrogants en relació a si es pot viure en català a Catalunya, Andorra, la Franja i la Catalunya Nord. La resposta la pretén donar la protagonista de la història, Alina Moser, una jove alemanya que fa només dos anys que viu a Catalunya, que parla un català excel·lent però no entén el castellà. La noia va decidir voltar al febrer passat amb una furgoneta blava per conèixer de primera mà el país on havia decidit de viure i la situació de la seva llengua. Aquest és el punt de partida, on s'enfrontarà a situacions de la vida cotidiana molt complicades pel fet de no entendre el castellà.

Es tracta d'una roadmovie o documental d'investigació realitzat per Zeba Produccions que ha viatjat amb l'alemanya per tots els territoris de parla catalana i que ja s'ha projectat en uns quants indrets de Catalunya i des d'aquesta setmana també es pot veure en internet (amb subtítols en castellà i anglès). Per a moltes persones les situacions que es presenten no els hi resultaran desconegudes i, fins i tot, algunes es poden sentir reflectides.

Resoldre interrogants

El documental mira de donar explicacions a «per què el català, la novena llengua més parlada de la Unió Europea i una de les cent llengües més parlades del món, no té la protecció que tenen d'altres comparables en nombre de parlants en països democràtics». ¿Per què el seu ús no està normalitzat? ¿Per què es donen com a normals comportaments que no ho són? ¿Per què sovint s'abandona la llengua? ¿Com són els usos reals del català? o ¿Quines dificultats hi trobem?. «El film alterna dades sociolingüístiques amb entrevistes a professionals de diferents gremis (editorial, justícia, ensenyament) i la sempre sorprenent enquesta a peu de carrer».

Són 70 minuts d'imatges i testimonis que s'ha finançat per mitjà d'una campanya de micromecenatge, amb el suport de la Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua, i la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Els impulsors del projecte al País Valencià i a les Illes, territoris on temen trobar-se una situació més complicada que a la resta. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT