• El FeMAP ha demostrat sobradament la seva capacitat de reinventar-se, que no és fàcil

Els membres d'Ars Nova a l'Auditori d'Ordino, dissabte a la nit Foto: FEMAP

Encara que només tingui tres anys de vida, el festival de música antiga del Pirineu ha demostrat sobradament la seva capacitat de reinventar-se. Aquest any ha aconseguit ampliar el seu radi d'acció fins a la vintena de municipis tot portant la música antiga a llocs tan emblemàtics com l'Estany Gento o el Jaciment de la Margineda, per destacar-ne dos. De fet, aquest dissabte, el recinte escollit eren els jardins de la Casa D'Areny Plandolit a Ordino. Un magnífic edifici, residència d'una família noble del principat, que ja fa un temps va ser reconvertit en museu. El risc de pluja, tan present en el Pirineu aquest estiu, i la baixada de temperatures que el ruixat de tarda portava de bracet, va comportar que el concert es traslladés a l'auditori.

Si Euskadi va ser el país convidat de l'any anterior, aquest any li tocava a Polònia, amb tres de les formacions més conegudes del país. Per una banda els Sabionetta, que ja havien actuat a Guardiola de Berguedà, Bernui i Mont-ros. Era el torn de l'Ars Nova, formació de vent i corda, i el Subtilior Ensamble, que aplega a quatre magnífiques veus i que eren els que dissabte tancaven el festival, desprès dels concerts de la Seu i La Pobla de Seugur. En arribar d'hora, vaig poder gaudir d'aquestes veus abans que ningú, donat que em varen permetre veure part de l'assaig, en concret el Kyrie de la missa pulcherrima de Barolomiej Pekiel. Un cant que ja presagiava el millor i que va permetre mostrar als quatre intèrprets, tenor, contratenor, soprano i baix, com de difícil és enllaçar aquestes veus per a que sembli fàcil per als oients.

I ja que parlo de colors, em va resultar xocant que els components de les dues formacions no anessin uniformats. Amb això vull dir que, tot i que en el vestuari femení de les formacions clàssiques acostuma a haver-hi una certa independència a l'hora de pujar a l'escenari, en el cas dels homes, aquest acostuma a ser molt més rígid. Els polonesos, en canvi, van trencar aquesta norma. I no seria l'única.

El concert estava plantejat al voltant d'un seguit de peces curtes, com si es tractés d'un llibre del seu compatriota, S?awomir Mroek, mort aquest agost. Com en el cas del escriptor, del qual llegiries els seus textos –de vegades de només d'una pàgina– una i altra vegada, les peces escoltades en el concert de dissabte es podrien sentir un i altre cop i encara no s'apreciaria del tot la seva subtilesa.

A tall de sorpresa final, ja ens els bisos, els intèrprets ens van oferir dues peces del Llibre Vermell de Montserrat, en una de les quals van demanar la col·laboració del públic per a que els acompanyéssim tot cantant una senzilla tornada, Cuncti simus concanentes Ave Maria. Un fet gens normatiu a les sales de concerts de música antiga, i que es convertí en el primer bis d'aquest particular comiat del concert i del festival. Un festival que ja està preparant l'edició de l'any que ve i que, pel que sembla, tornarà a deixar força amunt el terme reinventar-se.

Per a més informació consulti l'edició en paper.