• Cinca reconeix que és un tema complex però que a curt termini la intel·ligència s'imposarà a totes les bandes

Cinca també va reconèixer que la negociació dels complements de jubilació amb el funcionariat està aturada. Però, va esperar que «tot i que sembli que els interessos del Govern i del funcionariat són contraposats, a curt termini la intel·ligència del tema és adonar-se que hi ha criteris comuns a totes dues bandes». El ministre va argumentar que «d'una banda hi ha els que han de cobrar la prestació que són els primers interessats en que l'Estat tingui la capacitat de poder-la pagar i a l'altra, hi ha l'Estat que necessita un funcionariat compromès i amb ganes de treballar». En quant a la massa crítica de treballadors que estan molt lluny de tenir els mateixos avantatges salarials i de pensions que els funcionaris i que, últimament, també manifesten el seu desacord amb el fons d'aquesta negociació, opinant que «a Andorra hi ha dues classes de ciutadans, els que són funcionaris i els que no ho són»; Cinca va admetre que «sabem que hi ha ciutadans que no entenen perquè l'Estat ha de fer un esforç suplementari quan no el pot fer per a tothom». I va afegir que «és veritat, però crec que hem d'intentar –d'aquí la meva crida a la negociació–, defugir comparatius senzills i evitar l'enfrontament». El ministre es va mostrar conciliador tant amb els que reclamen «el que se'ls va prometre fa temps com els que diuen que van entrar a treballar amb unes condicions».

Tampoc no va voler aprofundir en la responsabilitat de la situació. «L'Estat no vol jutjar qui va donar les condicions de jubilació ni quins paràmetres o supòsits de projecció de cara al futur va utilitzar» va argumentar i va concloure «tenim clar que té un cost que no és assumible». Cinca va defensar que «em sembla més honest anticipar-ho abans que sigui impossible pagar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.