• Cinca diu que el cost és mínim perquè l'estructura fiscal es va assentar amb les figures precedents

El ministre de Finances, Jordi Cinca, al seu despatx de l'edifici de l'Administració central, ahir Foto: TONY LARA

El ministre de Finances i de la Funció Pública, Jordi Cinca, va avaluar ahir el cost que tindrà el desplegament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) que entrarà en vigor l'1 de gener del 2015, en prop de 400.000 euros. Un import que ja ha tramès al Consell General, en l'estudi econòmic que acompanya el projecte de Llei de l'IRPF. Cinca va defensar que «el cost d'implementació dels impostos directes es compensarà amb els ingressos». O sigui que no hi ha perill que l'esforç que ha fet l'Administració des del 2010 per introduir l'Impost de Societats (IS), l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i en un futur proper, l'IRPF, es mengi la recaptació que ha d'ingressar l'Estat. De fet, Cinca va argumentar que «el cost de posar en marxa l'IRPF no es pot atribuir únicament a l'IRPF, perquè des que l'anterior govern amb el suport del parlament, va posar en funcionament l'IS i l'IAE, s'està assumint que cal dotar l'Estat d'una estructura administrativa fiscal més potent, sobretot amb més mitjans informàtics». I va afegir que «l'IRPF no augmenta de manera significativa aquest esforç, que ja s'ha fet o s'està fent, perquè només representa afegir un modul més a l'estructura que ja tenim». La despesa pressupostada pel ministre fa referència a l'ampliació de mitjans «sobretot programari informàtic» va puntualitzar.

Ingressos mòdics i objectius / Amb tot, el ministre també va reconèixer que «està clar que no es tractarà d'un impost que generi grans ingressos», referint-se al desplegament de l'IRPF, cosa que va justificar pel fet que «s'està posant una pressió fiscal molt baixa, i aquesta és l'altra realitat». I va justificar el desplegament dels impostos directes amb «tres grans objectius».

El primer passa per dotar el país d'un marc fiscal que sigui homologable a Europa. «Ho necessitem de cara als països amb els quals tenim més relació i fem més intercanvis, per signar acords de no doble imposició», va explicar Cinca. I va precisar que «per signar aquests acords, se'ns demana tenir una fiscalitat equivalent en quant a figures impositives, no en quant a tipus d'imposició». El ministre també va defensar que el tipus del 10% és acceptable «perquè no oblidem que en la mateixa Unió Europea (UE), els països membres apliquen tipus molt diferents». I va argumentar que «creiem que hi ha correlació entre el tipus que apliquem amb els tipus que apliquen altres països petits de la UE, però molt més grans que Andorra, com ara Àustria, Irlanda, Luxemburg o Bèlgica».

El segon objectiu és «desenvolupar el mandat constitucional que diu que els obligats tributaris han de contribuir segons la seva capacitat», va afegir el ministre que té com a tercer i últim objectiu diversificar les fonts d'ingressos de l'Estat. Si la voluntat és emmirallar-se amb els països dels quals la UE accepta la diferència. Cinca també va explicar que el posicionament del Govern és trobar l'equilibri, entre les noves figures impositives i la necessitat de no perdre competitivitat. « Som molt petits i no podem oferir altres coses com altres països més grans, per tant hem de conserva uns tipus baixos que siguin prou atractius».

Tipus únic / I una de les coses que el Govern vol preservar, ara per ara, és el tipus únic del 10% perquè «és important llançar la idea que Andorra treballa amb un tipus únic del 10%, per a tots els impostos directes, fins i tot l'IRPF, i després apliquem deduccions o bonificacions que fan que hi hagi progressivitat, perquè és una manera de vendre fàcil, per dir-ho així, un tipus atractiu».

Per a més informació consulti l'edició en paper.