• Koldo va haver fer diverses proves en l'amistós a Moldàvia en tenir vuit amenaçats de sanció

Ferran Pol recull una pilota escortat per Emili, en l'amistós de dimecres Foto: EL PERIÒDIC

L'empat de dimecres a Moldàvia (1-1) no va servir per puntuar perquè es tractava d'un amistós, però sí va ser útil per comprovar que qualsevol canvi que pugui introduir Koldo Álvarez en un futur pròxim funcionarà amb garanties.

El seleccionador ha haver de fer diverses proves perquè té a vuit jugadors amb una targeta i amenaçats de sanció i la majoria d'ells aconstumen a tenir molts minuts: Marc Pujol, Ludo, Marc Garcia, Ildefons Lima, Sergi Moreno, Fernando Silva, Ayala i Edu Peppe. Mai no s'havia trobat en una situació similar amb les targetes grogues però l'assaig va acabar sent una grata sorpresa per a tots.

Koldo va fer jugar als sis suplents que tenia al Zimbru Stadium de Chisinau, va alternar posicions i fins i tot va fer un canvi de tàctica en el darrer quart d'hora. Tots els experiments van ser aprovats amb nota, tothom va respondre a les demandes del tècnic i per això va admetre que tindrà un beneït problema per escollir els onze titulars del pròxim 6 de setembre a Turquia; és possible que en aquest partit caigui alguna groga que comporti sanció i quatre dies més tard la tricolor rebrà Holanda al Comunal; d'aquí el recital estratègic que es va poder veure a Moldàvia.

Pol-josé antonio

Començant per la porteria, Ferran Pol, que encara no ha debutat en partit oficial, va jugar el tercer partit amb la selecció i va ser crucial. Apunta a la titularitat en detriment d'un José Antonio que després d'un any passat irregular ha donat un pas enrere.

Ilde-òscar-emili

En la defensa Koldo va fer sortir d'inici a Òscar i Ilde com a parella de centrals. S'entenen a la perfecció i tots dos van aportar experiència i col·locació, a més de coordinació fruit de tants anys jugant junts. Emili, però, va sortir per Òscar –l'autor del gol– per veure a quin nivell estan el present i el futur del centre de la defensa de la selecció. El jove va resoldre tota la feina que va tenir –i que no va ser poca– amb solvència.

Marc garcia-maneiro

També va jugar Maneiro per l'esquerra, que amb la tricolor sempre ofereix seguretat malgrat la seva joventut, en el lateral dret Moisés ja sembla un veterà tot i tenir només 20 anys i en el doble pivot Vales va fer lluir la seva polivalència fent un partidàs que comença a convertir-lo en més indiscutible que Ilde.

Infinites fórmules al mig

En la línia de tres és on més ha experimentat Koldo, amb infinites fórmules. Dos titulars com Cristian i Pujol van sortir d'inici amb un Ivan Lorenzo que cada dia es guanya més la confiança de Koldo. Tots tres van funcionar –com casi sempre– en les transicions defensa-atac, van ser fonamentals en la pressió però en la segona part van ser substituits per Ludo, Peppe i Sergi Moreno; al final, fins i tot va jugar Marc Garcia, per provar si funciona amb Maneiro a la banda esquerra. El cert és que aquests assaijos van ser els que menys van funcionar perquè Andorra va perdre força en el mig del camp en els segons 45 minuts. L'equip ho va notar alhora d'atacar –cap xut a porteria a partir del minut 60– i Moldàvia va incrementar considerablement les estadístiques en la possessió de la pilota, però també és cert que a nivell defensiu la porteria es va mantenir a zero sense gaire patiment.

Sebas-riera

En la punta d'atac l'asidu és Fernando Silva, que no estava convocat, i Sebas Gómez i Gabi Riera es van repartir els minuts en aquesta posició. Sebas va demostrar més associació i Riera, més pegada. Les seves actuacions no van ser cap sorpresa per a Koldo, que coneix els punts forts de tots dos, però si tenia algun dubte sobre el seu rendiment va quedar esvaït perquè els dos puntes van ser dels més destacats, complint com el que més en les tarees defensives.

Del 4-2-3-1 al 4-1-4-1

El que més va cridar l'atenció va ser el canvi de sistema a partir del minut 75. És llavors quan la selecció pateix més perquè les forces comencen a fallar i, si el marcador és favorable aquest és el moment, l'últim quart d'hora és el més adient perquè els rivals marquin. Koldo va deixar de banda el clàssic 4-2-3-1 i va provar un 4-1-4-1, sense pressió, regulant metres i amb les línies juntes. Turquia i Holanda no són Moldàvia, però l'assaig va funcionar i per això Koldo va admetre que el viatge de tornada va ser «esgotador, com sempre, però més plàcid del que és habitual».

Per a més informació consulti l'edició en paper.