• El ministeri garantirà el seguiment del malalt i la qualitat de les prestacions a fora i a Andorra
• L'intercanvi de professionals amb els hospitals i clíniques concertades és l'assignatura pendent

La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez al seu despatx Foto: TONY LARA

La Caixa andorrana de Seguretat Social (CASS) i el Servei andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) establiran relacions privilegiades amb els centres hospitalaris de les capitals veïnes. Els centres de Barcelona i Tolosa que tenen conveni amb la CASS, no només compartiran els historials mèdics dels pacients afiliats a la Seguretat Social andorrana sinó que també compartiran coneixements i intercanviaran professionals.

Aquesta és una vella aspiració del ministeri de Salut que reivindica la titular, Cristina Rodríguez. La ministra va explicar que «el que volem és que els centres concertats també siguin centres de referència i que la relació amb la CASS no sigui únicament una relació de facturació, perquè darrera exigim compromisos de qualitat i de presa en càrrec».

Rodríguez va argumentar que la idea d'establir convenis de cobertura i col·laboració més amplis parteix de «la demanda dels mateixos centres de fer un seguiment». I va reiterar que «quan signes un conveni amb un centre que per definició és un centre de referència, necessitem compartir molt més que un volant i una factura amb la CASS».

Com que els centres concertats ho demanen i Salut també, Rodríguez advoca per «no retallar res, sinó organitzar el sistema i que quan el pacient vagi a un centre de referència sigui realment així». A més, argumenta que «com que a Andorra, per la dimensió del país, només fem una part de l'activitat sanitària, el que volem és que dins l'itinerari de cada pacient que enviem en aquests centres, hi hagi un mínim d'informació i de coordinació perquè quan torni podem continuar el tractament, i sobretot aprendre». La ministra justifica la necessitat d'intercanviar coneixements en el fet que «la política de derivació cap als centres de referència és una peça clau, no derivem un paquet sinó un pacient que té un historial mèdic i una preocupació, ja vingui del sector públic o privat».

De la mateixa manera, també insisteix en que «des del Govern i del ministeri de Salut, hem de garantir el millor servei i establir convenis de qualitat i d'intercanvi professional i de formació. No tinc cap motiu per pensar que no puguem treballar en aquest esperit amb els centres concertats, cosa que demanem des de fa anys».

Millorar el sistema / Tot apostant per mantenir el nombre de centres de referència que «és molt ampli», Rodríguez va matisar però, que «hem arribat al moment de decidir què és el que hem de fer a Andorra i què és el que es fa fora, finançat públicament». I va argumentar que «els metges poden derivar directament i quan ho fan hem de saber perquè». Tot i que va reconèixer que sovint el facultatiu deriva un pacient perquè requereix una sèrie de serveis inexistents al país, també va admetre que a vegades «és per una falta de confiança, i això també ens ho han de dir perquè és l'única manera de millorar els serveis que donem, ben entès respectant sempre els aspectes de confidencialitat i de llibertat personal». Rogríguez aposta per «educar l'usuari ». I insisteix en que tenir un metge de capçalera o de referència és «una de les coses més clàssiques que es demana a molts països per garantir al pacient l'itinerari més adequat». Un itinerari que «cal desmitificar , perquè l'usuari sempre podrà optar a una segona opinió, a més de poder acudir directament a una sèrie d'especialistes». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.