• La Baixada dels raiers de Coll de Nargó va ser més curta a causa de l'alt cabal

A dalt, el primer rai arribant al final del recorregut prop del Pont d'espia, a baix, feines en el moment d'enraiar. Foto: LAIA F. MAROT

Dissabte passat el cabal era molt alt, massa; el corrent no tenia força i a més a més, les inundacions del juny havien deixat la part final del recorregut que habitualment fan els raiers de Coll de Nargó intransitable, i no podien arribar al Pont d'Espia. Però la Baixada dels raiers de Nargó no es fa enrere siguin quines siguin les condicions. Un any més la gent del poble i els curiosos van tornar a animar des de la vora del riu els dos rais que havien començat el seu descens al Clop de Fígols. Una baixada molt tranquil·la sense cap incident, això sí, al final va caler agafar els rems.

Aquest any ja en fa 24 que el petit poble dels Pirineus va començar a organitzar el descens per les aigües del riu Segre, una tradició que ha quedat arrelada i que per a l'any que ve, l'aniversari dels 25, té preparada alguna cosa «diferent i especial», segons va informar el president de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre, Emili Molins.

El darrer tram no mor

«Ara aquell món se n'ha anat / Ja no m'heu de menester/ El temps dels rais ha passat / I jo en sóc el tram darrer». Tal i com diu aquesta estrofa de Marcel Fité, el temps dels raiers fa anys que es va acabar, coincidint amb la construcció d'embassaments que feia impossible el descens pel riu (cap els anys 30). Coll de Nargó és l'única població de la conca del Segre que un dia a l'any recorda aquest ofici de transportar troncs, un ofici que havia estat molt important pel poble i del qual en vivien moltes famílies.

Alguns havien estat raiers, d'altres n'eren fills o néts, i junts van decidir, fa 24 anys, no deixar morir aquest ofici i convertir el darrer tram en una festa tradicional, que ha estat possible gràcies també a la col·laboració de molta gent de fora del poble, que ha lluitat i treballat per tirar-la endavant.

Una festa que recorda a les noves generacions d'on venim, qui eren els nostres padrins, com treballaven la fusta i com de dura era la seva professió. No es tracta només de baixar pel riu, dies abans cal preparar els trams i anar a buscar les redortes, per tal que el dia de la Baixada només calgui enraiar.

Una de les particularitats que té la Baixada de Nargó és que no recorda només els homes i el seu ofici, sinó que també és una festa en homenatge a les dones dels raiers, amb una ofrena floral a una font del poble dedicada a elles. Com deia en Ton Marot, fill de raier, «eren les dones les que patien i s'havien de fer càrrec de totes les feines de casa, del camp i dels fills mentre els homes eren fora».

Diuen que tot allò que es recorda no mor mai. Abans era el padrí qui somreia quan saludava amb la gorra a la gent que estava al Pont d'Espia i se'n recordava orgullós del seu pare; ara la gorra és del nét, i és ell qui l'aixeca i somriu, i pensa en el seu padrí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.