• L'actual president, François Moliné, afirma que no pot desvincular-se de l'entitat a causa del deute

Espanya ?camisa taronja? xerra amb Moliné ?d'esquenes? moments abans de la reunió del dijous passat Foto: ÀLEX LARA

Divendres, l'endemà de la reunió extraordinària que el FC Andorra va celebrar amb els socis i en la qual Lluís España es va oferir per fer-se càrrec de l'entitat mitjançant una junta gestora, la situació estava enquistada perquè François Moliné assegurava que no podia desvincular-se del club a causa del deute generat i l'empresari va contraatacar alertant que retiraria el seu interès si no es posava al capdavant.

El cas és que ni els estatuts del club ni la Llei de l'Esport andorrà especifiquen que Moliné hagi de continuar com a president si es crea una junta gestora; el que no pot fer mentre hi hagi deute és convocar eleccions. De fet, tampoc no assenyala que no pugui desvincular-se del club, cosa que no l'eximiria de la responsabilitat del deute generat durant el seu mandat.

L'article 18 de la Llei de l'Esport permet interpretar dos punts que afecten en aquesta matèria. En el punt 1 s'aclareix que el règim electoral de les entitats esportives es regula «segons els seus propis estatuts» i aquests només parlen de què si s'ha de fer un canvi substancial en el rumb del club s'ha de convocar una assemblea extraordinària amb 15 dies d'antel·lació i que en aquesta s'aprovarà dit canvi si voten a favor dos terços dels socis assistents.

El punt 3 és més precís donada la situació de deute que hi ha actualment. Per començar recorda en el primer paràgraf que els membres de la junta han «de respondre per actes o omissions contraris a les lleis o als estatuts, i també pels danys causats dolosament o negligentment que hagin estat comesos en l'exercici de llurs funcions». Continua en el segon paràgraf detallant que «quan la responsabilitat no pugui ser imputable a cap membre de la junta, tothom respon solidàriament pels actes o les omissions esmentats, tret que provin que no han participat en la realització i l'execució, i que desconeixien que existien (...)». És a dir, que són responsables del deute si és que no poden demostrar que ha estat una altra persona la responsable, en aquest cas Emili Puig per la seva pressumpta mala gestió que ha deixat un forat econòmic superior als 300.000 euros.

El tercer i últim paràgraf precisa que l'assemblea general «pot decidir l'exercici d'accions de responsabilitat envers la junta directiva i pot designar amb aquesta finalitat un mandatari especial». Aquí és on guanya protagonisme España, si és acceptat per dos terços dels assistents com a nou màxim mandatari.

En base a tot això, l'única possibilitat de què Moliné plegui s'haurà de debatre en l'assemblea extraordinària que, segons es va pactar en la reunió, es pugui convocar entre avui i demà perquè pugui celebrar-se la setmana del 26 d'agost.

També s'haurà de nomenar una junta gestora –segons es va aprovar en la reunió–, que no especifica si pot ser nova o si obligatòriament ha de comptar amb membres de la directiva sortint. Amb tot, España va assegurar divendres: «Si jo m'hi fico no els vull al meu equip, però com a molt acceptaria que estiguessin si sóc jo el que mana». Via lliure.

En resum, la directiva que formen Moliné amb Toni Puig, Òscar Royo i Jacob González, és la responsable del deute generat si no demostren a la Batllia que el deute el va generar Emili Puig. Ara tenen dues alternatives: pagar de la seva butxaca per deixar els comptes a zero i marxar, o crear una junta gestora fins que s'eixugui el forat econòmic. En números vermells no es poden convocar eleccions.

EL PRECEDENT DE CARLES MORA / Carles Mora va viure una situació similar fa ara vuit anys. Mora va entrar com a president de l'Andorra l'any 2001 i al 2005, amb un deute de mig milió d'euros, va convocar una assemblea en la qual es va aprovar la creació d'una junta gestora. Mora, però, es veia capacitat per deixar els comptes a zero i amb la mateixa junta, voluntariament, va assumir la gestora amb el consentiment dels socis. Al 2008 el deute ascendia ja a 700.000 euros i va decidir, amb la resta de directius, liquidar el deute per poder convocar eleccions i desvincular-se definitivament de l'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.