Ribas posa a l'orgue neoclàssic de Sant Esteve, a la capital, seu de dos dels quatre concerts del cicle Foto: ÀLEX LARA

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL FESTIVAL INTERNACIONAL D'ORGUE.

La cita és aquesta nit a la Massana (21.30 hores): arrenca la 14a edició del Festival internacional d'orgue amb Elena Sartori, cantant, directora i organista italiana que reivindicarà a l'orgue ibèric de Sant Iscle, aquesta meravella tan poc coneguda, el paper d'Antonio de Cabezón com a gran mestre del Renaixement i el primer barroc, Bach inclòs. Pel que fa al festival, i sueprat aquest any de traspàs, de pura supervivència, s'acosten temps de canvis, amb el 15è aniversari a l'horitzó. Ho augura Ignasi Ribas, ànima d'una iniciativa sense parangó al nostre racó de món (i rodalies) i que no té pèls a la llengua a l'hora de denunciar l'Insitut de música, que li ha donat històricament l'esquena a l'orgue, i l'escandalosa infrautilització dels tres orgues que existeixen al país. Però, ¿com es pot estimar el que no es coneix?

–Com veu el vas: ¿mig ple perquè sobreviu, o mig buit perquè el cartell passa en un any de set a quatre concerts?

–Mig ple, naturalment, perquè serà la 14a edició i només hi cap una lectura: això està consolidadíssim. Ho visualitzarem encara més l'any que ve: serà un aniversari molt especial.

–¿Recuperarà el format de festival, amb mitja dotzena llarga de concerts distribuïts al llarg de tot l'any?

–Pedona, però el que tenim ja és un festival amb tots els ets i uts: aquest és el format habitual que trobes a Europa. A Montserrat, sense anar més lluny. El que era excepcional era el que havíem pogut programar els últims anys.

–Faci'ns venir una mica de salivera: ¿què prepara, per als 15 anys?

–La intenció és potenciar la combinació d'orgue amb altres instruments. Però hi ha un requisit, és clar: que incrementem el nombre d'espònsors per millorar la dotació pressupostària i portar intèrprets de renom.

–¿Es concentrarà tota la programació a l'agost?

–Si podem ampliar-la amb algun concert extraordinari a la tardor o al Nadal, ho farem, però el gros del cartell el continuarem oferint a l'agost, perquè funciona: comptem els concerts per plens.

–Un dels objectius fundacionals era que els orgues tinguessin un ús concertístic durant tot l'any. Sembla que hi renuncien.

–Estem lligats pel pressupost. L'ideal, és clar, seria un concert mensual.

–Perdoni que insisteixi, però tenir tres orgues per programar-hi en total quatre concerts l'any... no sembla la manera de treure'ls tot el suc.

–Efectivament: els podríem aprofitar molt més. Els hauríem d'aprofitar molt més. Però al final tot depèn del mateix: dels diners. I estem parlant d'un pressupost molt ajustat...

–¿Quin és, si no és indiscreció?

–Aquest curs, 16.000 euros, 7.000 menys que el 2012. La sola existència del festival és ja un miracle, amb aquests recursos.

–Un altre dels objectius era crear un xup xup al voltant de l'orgue: generar afició. I en tres lustres només ha sortit un intèrpret: Aaron Ribas. ¿Decebut?

–Decebut no, però tampoc podem dir que hem complert aquest objectiu perquè no és veritat. En descàrrec nostre he de dir que no ha sigut perquè no hàgim insistit prou: fa molt que proposem a l'Institut de música que inclogui l'orgue com una assignatura més. I totes les converses que hem tingut els últims vint anys –¡vint!– han tingut resultat negatiu.

–¿Amb quin argument?

–Bastant exòtic: per exemple, que l'instrument no es troba físicament a l'escola. Un hàndicap absolutament subsanable a través d'una aula d'extensió: tindria ben poc sentit desparofitar lorgue de Sant Esteve: ¡si està a 100 metres de l'Institut! Doncs no ens n'hem sortit amb cap dels directors que ha tingut l'Institut, i mira que n'hem parlat vegades. Però hi ha més...

–Conti, conti.

–Les audicions escolars. En vam fer al 2008, amb molt bona acceptació tant per part dels alumnes com de les escoles que hi van participar, però es va quedar en una mena de prova pilot per falta una altra vegada de recursos econòmics. Aquest any ho vam tornar a proposar al Govern, però ens ho han tombat.

–Pel que fa als oients: ¿satisfet amb la resposta del públic?

–Oferim un producte de qualitat i sabem que hi ha turistes que es programen les vacances en funció del festival. Com t'ho dic. Falta potser acabar de convèncer el públic de casa que tenim instruments que són un patrimoni de tots, que val la pena descobrir-los. O, si ja els coneixem, disfrutar-los de la millor manera possible, que és escoltant-los.

–Un patrimoni en tot cas més aviat desconegut.

–Precisament, hem demanat al ministeri de Cultura que inclogui els orgues dintre de l'inventari del patrimoni cultural, en la categoria de béns mobles...

–¿Encara que tinguin menys de cent anys d'antiguitat, com és el cas?

–Per la seva transcendència cultural es pot donar el cas que béns de menys de cent anys accedeixin a l'inventari. En fi, la resolució d'aquest afer és ara a les mans del ministre.

–Permeti'm una crítica: tinc la sensació que el festival és poc conegut, fins i tot a casa. Que li falta promoció, presència, publicitat.

–És així. Però tornem al mateix: fem el que podem amb el pressupost de què disposem. Un dels objectius de l'any que ve és precisament resoldre aquesta... invisibilitat.

–La proliferació de festivals de música, ¿els perjudica o els beneficia?

–El que més se'ns apropa és el Festival de música antiga dels Pirineus. I és tan positiva, aquesta convivència, que mirant d'incloure un concert d'orgue al programa del Femap. Ja veurem com es concreta, la idea. De fet, el concert d'aquesta nit podria figurar perfectament pel repertori al cartell del Femap.

Per a més informació consulti l'edició en paper.