• L'impulsor del web, Jean Marc Printz, renova el portal web

Tastet del que serà el nou portal d'aquiradioandorra, que Printz obrirà oficialment al desembre. Foto: JEAN-MARC PRINTZ

És un dels buits historiogràfics més clamorosos del nostre segle XX. N'hi ha d'altres, però el de Radio Andorra és especialment incomprensible perquè durant quatre decennis –entre el 1939 i el 1981– va ser la veu i el rostre d'aquest país a la resta del món. L'única veu i l'únic rostre, per ser exactes, que arribaven a més l'altra punta del planeta i que van deixar una sintonia –«Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra»– universalment coneguda. Una obra mestra del màrketing que, llestos com som, no hem sabut explotar.

Sembla que aquesta estranya, massoquista indiferència és en vies de resoldre's gràcies al Museu de la Ràdio que Sylvain Athiel –l'autor d'Aquí Radio Andorra, a mig camí entre la crònica i la ficció– s'ha tret de la màniga i que el ministre Esteve ha assumit com el projecte estrella de la legislatura. I com que les bones notícies no vénen mai soles, al nou museu que s'ha d'habilitar a l'històric edifici encampdà de l'emissora hi hem d'afegir l'inventari de la monumental discoteca de l'estació de què donàvem notícia dies enrere en aquest mateix racó de diari. Faltava, però, la monografia cridada a convertir-se en la bíblia de Radio Andorra.

N'existia –i n'existeix– una versió virtual: el portal aquiradioandorra, aventura de vocació borgiana engegada pel parisenc Jean-Marc Printz el 2001 i que s'ha convertit en el for de referència per als nostàlgics. Així que res més lògic que fos el mateix Printz qui posés fil a l'agulla: serà, diu, un volum d'intenció obertament didàctica que repassà cronològicament la peripècia de l'emissora. Si al web ho fa per decennis, en l'edició en paper serà any a any. Hi desfilaran com és lògic les vedets de Radio Andorra: des de la primera locutora, la badalonia Maria Escrihuela, que va estrenar l'abril del 1940 els micròfons de l'estació, fins a les estrelles de l'edat d'or, als anys 50 i primers 60: Lydia Merino, Carme del Monte, Paul Servant, Michel Avril, Jean Bonis, Michel Brard, Christiane Mailhos i... I si no en tenen prou, es facin el favor de punxar a aquiradiadorra: hi trobaran prop de 300 ressenyes biogràfiques amb profusió de fotografies d'època, així com graelles de programació, fragments d'emissions, sintonies publicitàries.... De tot. Una mina. I ja els ho diem d'entrada: altament addictiva.

Material inèdit, el ganxo / Tot aquets material –al costat, promet Printz, de documentació gràfica rigorosament inèdita i que e sguarda al calaix de les sorpreses– rebrà nova vida a l'edició en paper, que tindrà com a torna la relació de les estrelles que van passar en un moment o altre pels estudis de Radio Andorra al Roc de les Anelletes, Barcelona, Tolosa i París. Ja poden començar a salivar: Antonio Machín, Dalida, Gilbert Bécaud, Johny Halliday... Per dir-ho en les exactes paraules de Printz: «El llibre tindrà una part acadèmica i rigorosament documentada sobre la història de l'estació, i un segon apartat destionat al gran públic amb la contribució de Radio Andorra al show business entres els anys 40 i 70».

Nyam, nyam, ¿oi? Doncs no s'acaben aquí les novetats radiofòniques: Printz està a punt, a punt d'enllestir el nou portal d'aquiradioandorra, que canviarà d'adreça –però no de nom: www.aquiradioandorra.com. Aquí dalt en tenen un primer tastet: ja ho veuen, totalment renovat. La cita és a finals d'any, i amb l'objectiu de posar el web a l'abast d'smartphones, iphone i tablets. La documentació fotogràfica es penjarà en alta resolució i –ta-txan, ta-txan– Printz es guarda a la màniga l'as del material que li han enviat els seus col·laboradors i que els últims mesos no ha pogut actualitzar al vell web. El que els dèiem fa una estona: una mina, a un sol clic de distància. Al desembre. Tic-tac, tic-tac.

Per a més informació consulti l'edició en paper.