• El Govern confirma la partida al club de Maset d'una banda, però de l'altra no es reuneix amb Moliné i la plantilla perd la paciència

A dalt, Peña esmaitxa en un CVA-Terol. A baix, els tècnic del FCA Justo i l'ajudant Lucendo, amb el cap cot Foto: EL PERIÒDIC

Ahir era un dia clau per al futur de dos dels Andorres que juguen en les lligues estrangeres, ja que el Govern els havia de donar una resposta a l'ajut econòmic extra demanat per garantir el seu futur. Un és el club de vòlei, que havia demanat 50.000 euros, vist que amb els 108.000 que rep de subvenció li és insuficient per sobreviure a la Superlliga. L'altre és el de futbol, que estava pendent de l'Executiu per solucionar el deute amb els sous dels jugadors, amb la secció de sala sentenciada a causa del monumental forat econòmic –amb xifra desconeguda però per sobre dels 300.000 euros– delatat arran de l'auditoria.

Les dues entitats van veure la cara i la creu de la moneda. El CV Andorra va rebre un sí a mitges, ja que al final li van confirmar un ajut aproximat de 20.000 euros. El FC Andorra, per contra, va obtenir com a resposta «un demà us diem alguna» però a la plantilla se li ha acabat la paciència i diversos jugadors com també el tècnic, Justo Ruiz, tenen clar que el club va a la deriva. Ells ho veuen així i segons asseguren la situació s'ha tornat insostenible: després de 71 anys d'història, l'entitat que presideix François Moliné s'ensorra.

FUTBOL - L'equip per fer a un mes d'iniciar la Lliga

Els jugadors no cobren des del mes de març i des del maig que el Govern va ordenar l'auditoria fins a dia d'avui la situació està encallada. Al juny quatre jugadors van decidir marxar per necessitat: Ferran Pol, Àlex Roca, Cristian Martínez i Emili. Els dies han passat i ahir a la tarda se suposava que era el darrer ultimàtum dels jugadors que queden: o cobraven o buscaven equip. La resposta del Govern ha estat més o menys «demà al matí us diem alguna cosa» i això ha creat divisió en el vestidor. Uns esperen i d'altres estan farts de portar dos mesos sentint de tot sense que al final cobrin.

De fet, segons ha pogut saber aquest rotatiu, diversos jugadors tenen acords amb clubs de la Lliga Nacional, però condicionats a la resposta que havia de donar ahir el Govern. Dita resposta no es va produir i per tant ja tenen decidit marxar.

L'entrenador, Justo Ruiz, és econòmicament aliè a aquesta problemàtica de club perquè ell cobra de la Federació Andorrana de Futbol, però sempre ha condicionat la seva continuïtat –amb el consentiment de les dues entitats– a la del gruix de jugadors que ja hi eren la temporada passada. La seva postura, però, després de no rebre ahir cap resposta del Govern va ser tan clara com destructiva: «Fa tres mesos, quan va esclatar la crisi institucional, confiava en què tot es solucionaria perquè teníem tres mesos de marge. Però ara estem igual que llavors però sense temps. Veig el club en una situació terminal». Justo opina que tothom ha tingut una mica de culpa per com han anat les coses fins arribar a aquesta situació: «No ha hagut entesa amb el Govern, ni diàleg, ni cap directriu clara per manca de decisió, la junta ha deixat sol a Moliné i el president està desorientat. Jo seré l'últim en abandonar el vaixell i pels meus jugadors faré el que sigui, però competint amb garanties».

El capità, Marc Pujol, gairebé no ha deixat cap escletxa oberta respecte a la seva continuïtat: «Esperaré a demà [avui per al lector] però el problema greu ja no són els diners, que els necessitem; és que queda un mes perquè comenci la lliga i no hi ha cap planificació esportiva. Jo em veig més fora que dins», va admetre.

Ildefons Lima és l'únic que sembla disposat a esperar. «Jo prefereixo esperar perquè és en aquest club on vull continuar jugant però ja cansa que el tema s'allargui d'aquesta manera. Aquí sembla que ningú no vulgui solucionar res i la culpa és de tots, ja que si Puig ha fet tot el que ha fet pressumptament, ni la directiva ni el Govern l'ha controlat». Del tema dels diners que es deu en nòmines va assenyalar: «Potser hauríem d'haver fet com els del futbol sala i anar cada dia a pressionar perquè al final, de tan bons i comprensius que hem sigut, hem estat tontos».

Ayala, de la seva banda, es va mostrar indecís: «Jo no tinc res clar. L'únic que veig és que res ha canviat a positiu i estimem aquest club, però l'espera està sent eterna. Hores d'ara hauríem d'haver començat la pretemporada i ni tan sols s'ha començat la planificació esportiva».

Toscano, un altre dels veterans, desconeixia la notícia: «Demà [per avui] anirem a Govern per saber què passa però després de tant allargar el tema se'ns ha acabat la paciència. Molt m'hauran de convèncer perquè em quedi a l'Andorra».

VÒLEI - No hi ha estructura per falta de mitjans

La situació del CV Andorra no és tan dramàtica, però tal i com pinta les coses Lluís Hillaire, pot ser-ho a partir del gener. Perquè Andorra Turisme finalment el patrocinarà, però amb un ajut que no arriba al 50% dels 50.000 euros que havia sol·licitat l'entitat que presideix Natxo Maset. Amb 108.000 euros no arriben per sobreviure en la Superlliga i a sobre no hi ha una estructura de club solvent per la falta de mitjans econòmics: «No tenim ni un delegat, ni un gerent, ni tenim res. Cada any sobrevivim amb res i seguirem batallant però la situació es fa insostenible».

Sobre els 20.000 euros del prèstec, el tècnic va valorar: «M'han dit que aquest ajut correspon al 2013 i si al gener ens donen una segona partida podrem fer un equip per competir amb cara i ulls després de molts anys. Fa més d'una dècada que el CV Andorra juga en la Primera Divisió espanyola i actualment som l'únic equip del país que juga en la màxima categoria».

Els problemes econòmics han fet que no es pugui confeccionar la plantilla perquè es desconeix el pressupost. Però de moment, dels tres jugadors que tenia Hillaire mig aparaulats, ja n'ha perdut un: Osveny Sánchez, que ha fitxat per l'Illa Grau de Castelló. Els altres dos, Gerard Osorio i Xavi Folguera, estan molt a prop de donar el sí definitiu a altres equips; en el cas del col·locador andorrà és l'Eivissa el que l'està seduint amb unes condicions particulars i uns objectius d'equip irrebutjables.

A partir d'ara, buscar altres alternatives necessàries per donar un salt qualitatiu poden sortir més cares, però almenys el vòlei ha tornat a veure la llum, malgrat el dubte de si serà per sempre, o si al gener tornaran els problemes de sempre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.