• Aquest any han tornat per a endolçar-nos la nit mostrar-nos amb l'obra de Terradellas

Arnadí, que dissabte va actuar a la santa Sant Domènec de la Seu Foto: EL PERIÒDIC

En la primera edició del Femap, els vespres d'Arnadí –en companyia de la Xantria– ens aproximaven a l'obra de Josep Mir i Lluçà, –cal recordar que l'Arnadí són uns postres propis de la zona de Xàtiva, fet per carabassa, sucre i ametlles, que se servia en les interpretacions de música per als nobles que es feien a les tardes-vespres. Aquest any han tornat al festival per a endolçar-nos la nit tot mostrar-nos l'obra de Domènec Terradellas, nascut ara fa 300 anys, salpebrat amb apunts del seu mestre Francesco Durante i quatre pinzellades d'un contemporani que va estudiar sota la batuta del mateix mestre, Giovani Battista Pergolesi, prou conegut pel seu Stabat Mater.

En Domènec Teradellas s'afegeix a la llista de músics il·lustres que es van veure abocats a la que actualment s'anomena mobilitat exterior, o fuga de cervells. De fet l'any passat el Femap ja ens en va oferir una petita mostra d'aquesta fuga, tot programant la música dels germans Pla –recuperats per l'orquestra barroca catalana–, i aquest any hem pogut escoltar la música de altres il·lustres emigrants que varen triomfar lluny del lloc que els va veure néixer –com ara Francesc Valls, de la mà de la Grand Chapelle, o Ferran Sor, interpretat per l'Acadèmia 1750.

Poc abans d'entrar, en una nit en que la capital de l'Alt Urgell bullia d'activitat, em va cridar l'atenció comprovar com una de les integrants del grup portava a terme els darrers assaigs a l'interior del bany. Tot plegat em va portar a pensar de com en deu ser d'enrevessat el camí envers l'inspiració i de com d'emocionant –i a l'hora complicat– ha de ser, per al director, poder lligar totes les personalitats que hi ha al seu càrrec per a portar a bon terme qualsevol concert. Ja només amb el Concert a quatre, de Francesc Durante,el conjunt va mostrar la seva classe. Però va ser en sortir la soprano Marta Mathéu quan va quedar clar que la sala de Sant Domènec els hi quedava petita. Una veu poderosa destinada a omplir totes les esquerdes de l'edifici i alhora carregada de matisos es veia perfectament acompanyada per uns músics molts posats en el seu paper. En la primera part del concert el repertori es va centrar en la música clàssica. En canvi, a la segona part es van centrar més en el repertori operístic, entre les quals cal destacar el rescat de dues àrees de l'òpera d'en Terradellas, Mitridate –una d'elles ja en els bisos–, que no s'havien tornat a interpretar des de l'època en que es van compondre.

Segons va explicar el director, tant Pergolesi com Terradellas van morir molt joves. Aquest darrer als 38 anys. Si fem cas de la llegenda negra, fou un music rival, gelós de l'èxit aconseguit per l'òpera Sesostri re d'Egitto– de la qual en vam poder escoltar una cavatina dissabte –el que el va instigar el seu assassinat. Escoltant la veu de Marta Mathéu i la música de les Vespres d'Aranadí, puc arribar a entendre, menyspreant lògicament els impulsos assassins, que hi hagués altres musics que envegessin a en Domènec Terradellas. Quina sort que la seva obra el va sobreviure, però també de que 300 anys desprès hi hagi altres músics disposats a reinterpretar el seu llegat. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.