• El ministeri hi aportarà 65.000 ? i negocia la incorporació d'una entitat bancària com a patrocinadora

Metayer dirigeix els Cantors Lliures, el 9 de juny a Sant Corneli, en el festival de música de les Valls del Nord Foto: TONY LARA

Ahir mateix deixàvem constància en aquest mateix racó de diari de la decisió del ministeri d'optar per la fórmula del patrocini i aparcar definitivament la de la fundació, la preferida per Albert Esteve des que a l'abril del 2012 es va oficialitzar la dissolució del Consorci del Cor Nacional. I avui donem resposta als serrells que havien quedat pendents: assenyaladament, el canvi de nom dels Cantors Lliures, que recuperaran amb tota probabilitat i segons el president de l'Associació, Carles Enseñat, el de Cor dels Petits Cantors d'Andorra... amb un sol dubte sobre la taula: si mantindran el cognom de Nacional amb què la formació original va ser creada el 1991 i fins que es va dissoldre oficialment, la primavera del 2012 i per falta de quòrum. Com recordarà el lector, la migració massiva de cantaires als Lliures després de la destitució fulminant de Catherine Metayer com a directora del Cor Nacional, la tardor del 2010, havia deixat aquesta última formació en una situació catatònica, terminal, que es va allargar una temporada i mitja.

Tot això formarà d'aquí a ben poc part de la moguda intrahistòria del Cor Nacional: augura Enseñat que el conveni de patrocini que han de firmar el ministeri i els Cantors Lliures es firmarà a temps perquè el tradicional concert de Meritxell, que marca l'inici de la temporada, el protagonitzi ja el refundat Cor Nacional. Assegura que el ministeri els ha donat carta blanca per escollir nom... amb una sola recomanació: «Que evitem el Lliures. El ministre no ho veu», diu. Això sí, els ha deixat de bat a bat oberta la possibilitat de recuperar la denominació clàssica, vintage, de Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra. Que és, lògicament, la preferida i la que ara mateix té totes les butlletes.

Més serrells: l'aportació del ministeri pujarà finalment a 65.000 euros anuals, el conveni tindrà una vigència inicial de quatre anys i, com ja advertíem ahir, el Cor haurà de passar una auditoria anual i presentar cada temporada el pla pedagògic i el calendari de concerts previstos. L'opció del conveni de patrocini ha sigut finalment l'elegida perquè la partida reservada pel ministeri està destinada a despeses ordinàries del Cor Nacional i no a la dotació del capital fundacional, que hauria quedat immobilitzat i que per tant –diu gràficament Enseñat– «no es podria tocar». En aquests termes, la proposta de conveni que el ministeri va fer arribar formalment als Lliures la setmana passada «ens sembla correcta, perfecta, i només hi tocarem aspectes purament formals: les comes, per entendre'ns». Els Lliures respondran aquesta mateixa setmana, i Enseñat preveu que l'afer estigui dat i beneït al setembre. Ja es veurà.

capital privat / Així que patrocini. La intervenció del ministeri no s'acabarà aquí: Esteve ha mantingut els últims mesos negociacions amb Crèdit Andorrà, unes gestions «molt ben encarrilades» –segons els president dels Lliures– i que podrien acabar amb la firma d'un segon conveni de patrocini. Per cobrir el pressupost del Cor –Enseñat no en va concretar ahir la quantitat– la formació recorrerà a les quotes trimesttrals dels cantaires i a les aportacions particulars, dues vies de finançament que ja s'han assajat des de la fundació dels Lliures. En el nou format del Cor Nacional, ¿quin paper es reserva als Cantors Lliures? Segons el seu president, l'associació continuarà existint i s'ocuparà precisament de recollir els fons per garantir la viabilitat econòmica de l'artefacte, que mantindrà les tres formacions actuals –un centenar llarg de cantaires repartits entre els Petits Cantors, el Cor de nenes i el Cor de cambra– i, atenció, Catherine Metayer a la direcció. Enseñat va recalcar ahir que la continuïtat de Metayer va estar en tot moment fora de discussió: «El ministeri mai no la va qüestionar, i pel que jo sé, l'entitat bancària amb què Esteve ha negociat considera que la presència de Metayer al capdavant de la direcció artística és un aval per al projecte».

La tercera i última gestió del ministre es concretarà una vegada el refundat Cor Nacional sigui una realitat: es tractarà llavors de formalitzar els contactes mantinguts fins ara amb els comuns, i que podrien cristalitzar –especula Enseñat– amb un conveni amb l'Institut de Música de la capital perquè impartís als cantaires classes de solfeig. En fi, que el nou Cor Nacional recuperarà els cantaires i la directora que tenia fa tres anys. El que no recuperarà serà la seu a Santa Eulàlia d'Encamp: el despatx continuarà com els últims temps en una oficina a Prada Ramon, i els assajos, a la parròquia del Fener de la capital: «Per una qüestió de proximitat i per ajustar despeses i estalviar-nos l'autobús». En resum: tres anys després, tornem a la casella de sortida. Exactament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.