• Al·lega «dificultats» per «assegurar» els 100.000 ? que legalment cal aportar per constituir una fundació

Els Cantors Lliures, amb Metayer al capdavant, en el concert del 15 de juliol a Sant Iscle de la Massana, en el cartell del Festival de Música Antiga Foto: PATRÍCIA MÁRQUEZ

No hi haurà fundació. Aquesta és la decisió final del ministeri respecte al futur del Cor Nacional. Albert Esteve ha descartat finalment la fórmula jurídica en què treballava per garantir la continuïtat i la viabilitat de la formació des que va assumir la cartera, i s'ha decantat, atenció, per la via del patrocini. És a dir, que el ministeri de Cultura es compromet a aportar una quantitat anual a l'associació dels Cantors Lliures, que cal pensar que mantindrà la personalitat jurídica amb la qual funciona des del febrer del 2011. El motiu al·legat és la «dificultat» d'«assegurar» el capital necessari per constituir una fundació, legalment establert en una aportació mínima de 100.000 euros. En altres paraules: descartada la via de la fundació, el ministeri es resigna a convertir-se en un mer patrocinador del cor a través d'un conveni, que és «a punt» de tancar-se, segons el departament, i que es revisarà i renovarà amb periodicitat anual. Renuncia així a involucrar-se en la gestió de la formació, i cedeix en aquest punt tot el protagonisme a l'associació dels Cantors Lliures.

Val a dir que la renovació del patrocini estarà «supeditat» a un seguit de requisits de fons i de forma: d'entrada, els Cantors Lliures hauran de presentar un calendari anual amb un mínim d'actuacions, tant dintre com a fora del país; a més, l'associació haurà de retre comptes amb la realització i presentació d'una auditoria i una «previsió d'actuacions, desplaçaments i assistència». Finalment, el ministeri compta que els Cantors Lliures firmaran en paral·lel convenis amb altres patrocinadors, caldrà veure si privats i/o institucionals. Des de l'associació sempre s'ha mantingut que en tenen alguns de lligats, però el cert és que els noms no han transcendit mai. També s'ha de dir que des del primer moment, una de les condicions que el ministre Esteve va posar per implicar-se en la refundació del Cor Nacional va ser que apareguessin altres espònsors es mostressin disposats a donar suport econòmic en aquesta nova singladura.

Més incògnites que certeses / Més enllà que el conveni entre els Cantors Lliures i el ministeri és imminent, queden com és obvi molts serrells pendents. Per començar, les xifres: els Cantors Lliures han vingut funcionant des de la constitució amb un pressupost anual que fregava els 60.000 euros, aportats per mecenes privats i de les quotes trimestrals que abonen els cantaires, i sensiblement inferior als 100.000 euros de què disposava el desaparegut Cor Nacional en la seva última temporada en actiu –el 2009. No ha transcendit la quantitat que el ministeri està disposar a aportar, com tampoc si existeixen negociacions en curs amb altres institucions: en aquest punt, convé recordar que al patronat del traspassat Cor Nacional hi tenien cadira tant el comú d'Encamp com la parròquia de Santa Eulàlia.

Més interrogants: ¿quin serà el nom de la formació? ¿Mantindrà el de Cantors Lliures amb què ha funcionat des de la tardor del 2010, quan el govern socialdemòcrata va defenestrar Catherine Metayer, iniciant el cisma que va motivar l'exili massiu dels cantaires del Nacional als nous Lliures? ¿O cedirà el ministeri el nom de Cor Nacional d'Andorra, un actiu amb dos decennis d'història que seria insensat desaprofitar, i que corre el risc greu d'acabar de descapitalitzar-se del tot ? El que es dóna per descomptat, en canvi, és la continuïtat de Metayer en la direcció artística, un punt que els Lliures han considerat històricament «innegociable». I el mateix es pot dir de les dues formacions que –al costat de la de nens– completen l'associació dels Cantors Lliures: el Cor de nenes i el Cor de cambra.

Més incògnites que certeses, ja es veu, quan queda poc més d'un mes per a l'inici oficial de la temporada dels Cantors, amb el tradicional concert de Meritxell i la data límit que s'havia posat el ministre per deixar d'una vegada dat i beneït l'afer Cantors. Que ja seria hora, tot sigui dit, tres anys després que tot plegat saltés pels aires. De fet, les úniques certeses són que els dos esborranys d'estatuts per tirar endavant la fundació que els Lliures havien fet arribar al ministre han acabat al calaix de les bones intencions, i que aquest serial s'ha eternitzat tant, però tant –l'abril del 2012, quan es va dissoldre el Consorci del Cor Nacional, el ministre es va donar un any de termini–, que caldrà aplicar una vegada més una bona dosi de paciència i d'escepticisme.

Per a més informació consulti l'edició en paper.