• Sis novells assisteixen al taller per superar el tall editorial que imparteix Elena Aranda, lectora professional

Els autors novells, a la primera sessió del taller, dilluns a la Massana Foto: TONY LARA

Desengayme-nos: un autor inèdit que es presenti a una editorial amb el seu prometedor criatureta a la mà té exactament un 0,016% de possibilitats que aquell nasciturus acabi veient la llum del dia. Que l'hi publiquin en forma de llibre, per deixar-nos de metàfores barates. Perquè ho vegin encara més clar: només un de cada 6.000 ho aconseguiran, diu Elena Aranda, lectora professional per a agències, editorials i, atenció, també per a escriptors que volen ajustar el seu producte a les necessitats del mercat. Aranda, culpable que avui sigui al mercat novel·les com ara El safareig dels morts, de Marta banús, i Hèroes de polvo, de Beatriz Manjón –per no allargar la cosa– imparteix aquesta setmana a la Massana un taller no per aprendre a escriure –això es porta de sèrie, en aquest cas– sinó per saber què s'ha de fer quan has aconseguit el petit miracle de concloure un patracol i el pare novell té el somni –més aviat la ingenua pretensió, de seguida ho veuran– de convèncer una editorial perquè l'hi publiquin.

Unes dades més perquè es facin una idea de la magnitud de l'empresa (i de la tragèdia): una editorial espanyola que publiqui un centenar de títols l'any rep de mitjana una cinquantena de manuscrits... a la setmana. I la crisi galopant que pateix el sector ha reduït encara més les possibilitats d'ensenyar la poteta en el mercat editorial: els segells aposten a cavall guanyador per reduir el risc, i d'aquí la proliferació de títols clònics que intenten repetir l'èxit de la temporada. Pensi el lector en la rècula de pseudogreys que han florit com bolets a l'escalforeta de les punyeteres 50 ombres. Fins al punt que –vaticina Aranda, que cita en aquets punt un alt executiu de Planeta– en breu fins al 85% dels títols que es publiquin, inclosa la ficció, seran obres estrictament per encàrrec.

En aquests condicions, entendrà el lector que per a un autor nou arribar a l'aparador de la llibreria és poc més que un miracle. I somiar-hi, pràcticament una temeritat. Però n'hi ha que no han perdut l'esperança. Els assistents al taller d'Aranda: el Joan escriu des que de petit va descobrir fascinat que podia millorar els fials de le novel·les que llegia pel senzill expedient de reescriure'ls al seu gust. Avui té dos manuscrits al calaix esperant tanda, però s'ha trobat amb el silenci o, en el millor dels casos, les llargues de l'editorial de torn. El Marc encara no ha arribat a la fase del «Gràcies per enviar-nos l'original, ja li trucarem». Però el té a punt de sortir del forn i aspira a veure'l un dia en lletres de motlle. La Teresa, en canvi, espera invertir el temps que li regali la pròxima jubilació a escriure i ve a buscar eines per superar el calvari editorial. I l'Eva aspira legítimament a canviar un dia la condició actual de col·leccionista d'accèssits per la de solvent autora amb obra publicada.

A tots ells els dóna Aranda els consells de la lectora que és, la professional que té a la punta del retolador vermell el poder d'avaluar les possibilitats comercials d'un inèdit. Té clar que no sempre –per no dir rarament– les obres literàriament bones arriben al final de la carrera. Que l'editorial és una indústria que com qualsevol altra busca la rendibilitat econòmica i que un manuscrit destinat a la gloriosa minoria ho té francament magre en la selva editorial. Cal tenir clar des d'abans fins i tot de posar-se a escriure per què ens embarquem en aqusta aventura temerària, de quin tema volem parlar, exactament, i a quin públic ens dirigim. Desconfiar d'entrada de les idees genials –tots tenim en alguna ocasió idees més o menys brillants, ni que sigui pel mateix motiu que els rellotges marquen l'hora correcta dues vegades al dia, com a mínim– i posar-se en mans de la disciplina: una hora i mitja d'esscrtpura diària, per començar. I una vegada tens el patracol acabat, ¿què? Aquí va la recepta màgica: busqui una editorial que s'ajusti a la veva obra i una agència literària, diu Aranda; presenti's a tants premis com li sigui possible, i doni visibiltat a la seva criatura des el primer moment per fer-se un lloc en un mrcat sobresaturat. ¿Fàcil, oi? I si després de tot això és vostè l'afortunat entre els 6.000 col·legues que veu publicat el seu manuscrit, facin's-ho sisplau saber, perquè es mereix una medalla a la constància i un reportatge com una casa de pagès.

Per a més informació consulti l'edició en paper.