• La iniciativa preveu la implementació d'una certificació exportable

L'abans i el després d'un dels edificis al centre de la capital a la confluència de l'avinguda Meritxell amb el pont de la Rotonda. La idea és fer la ciutat més respirable i atractiva. Foto: TONY LARA

Els membres de la Comissió de Rehabilitació de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), van presentar ahir un nou model constructiu que rep el nom de Regenera Andorra i que neix amb la vocació de rehabilitar l'hàbitat urbà per fer-lo més atractiu, segur, sostenible i humà. Regenera Andorra «no representa només la regeneració de l'immoble sumant estalvi energètic i rehabilitació sinó que també ens ha de permetre captar inversions i talent i retenir el talent nacional, transformant un entorn urbà poc efectiu i deficitari» va defensar l'empresària Maria Reig, impulsora del projecte. I va afegir que «Renova Andorra és un sistema, un model i un projecte, flexible i adaptable a tots els territoris que permet crear al·liances internes i externes i la creació d'una certificació que es pot exportar». Reig també va insistir en que «el model aprèn i ensenya i permetrà importar i exportar talent, servei i tecnologia, i afavorirà la internacionalització de les empreses andorranes».

Presentació a Tunísia / Reig va explicar que el proper 26 de setembre la Comissió de la CEA està convidada a presentar la certificació Regenera a Tunis, ciutat que està rehabilitant el centre històric. Cosa que ratifica que «el nostre model va més enllà de la simple rehabilitació immobiliària». De fet, l'enginyer i membre de la Comissió, Josep Maria Comes, va argumentar que «els estàndards de Regenera són més ambiciosos dels que fixaria una Inspecció Tècnica d'Edificis, cosa que hem de continuar reivindicant perquè afecta el manteniment dels edificis per evitar accidents, i també va més lluny de l'etiqueta d'eficiència energètica que integra». I va afegir que «Regenera estableix uns estàndards ambiciosos però no elitistes», tot i que va dubtar de que, en un marc internacional, fossin aplicables a habitatges de protecció social, a menys que existís la voluntat expressa d'adaptar-los al model. No obstant això, la certificació serà molt flexible i a més s'escalonarà en diferents nivells, Regenera, Regenera plata, Regenera or i Regenera platí. Els estàndards que caldrà aplicar a les construccions perquè puguin optar a la certificació seran «indicadors que podran evolucionar d'acord amb les necessitats que vagin apareixen» va explicar l'enginyer Josep Maria Comes. Així, la diferència entre la certificació Regenera i una certificació ISO o UNI és que en lloc d'avaluar els procediments, avaluarà directament els resultats. Comas va argumentar que «serà una eina molt diferent de les que hi ha al mercat, que són molt més rígides i menys eficients» i va defensar que «ens preocupen més els resultats que no pas la manera de fer les coses». No obstant això, també va advertir que «la certificació encara no està del tot a punt perquè encara no tenim tots els indicadors, estem rebent moltes aportacions de tots sectors».

Certificació clara / L'enginyer va apostar per a una certificació clara i va afirmar que «no volem una certicació opaca i fosca, els nostres indicadors es basen en estàndards internacionals, no ens inventem res, però hem volgut agafar el millor de cada norma». El projecte és eclèctic i un «dels seus objectius més importants» –va afegir Reig– «és la regeneració del paisatge urbà, constituït per molts edificis dels anys 40 i 50 que a banda de les plantes baixes que són comerços, estan molt envellits». L'empresària va continuar defensant que «no es tracta només de dibuixar un paisatge urbà més bonic, sinó també de donar-li un valor afegit integrant-t'hi edificis sostenibles, habitables i econòmicament rendibles». En aquest punt, l'enginyer Jordi Llovera, que també va participar a la presentació, va defensar que si el consum d'energia, entre calefacció i aigua calenta, es pot reduir a 20 euros al mes per apartament, això col·loca el bé immoble a primera línia del mercat en quant a competitivitat». Una idea represa per Comes que va argumentar que l'estalvi també pot influir en el tipus d'una hipoteca per a la compra d'un habitatge. Els impulsors del Regenera confien en que el sector privat adoptarà la iniciativa perquè «l'ambició de país l'han de tenir els andorrans» va sentenciar Reig i va afegir que «cal que decidim si volem un país de qualitat o un país cutre».

Estudi dels arquitectes / L'any passat el Col·legi d'Arquitectes va estimar que més del 60% dels edificis en sòl consolidat no compleixen la més mínima norma d'eficiència energètica, sense entrar en altres necessitats de manteniment. Fonts properes al COA van explicar que «es tracta d'edificis construïts entre les dècades dels anys 50 i 80, que el COA ha diagnosticat i registrat en un estudi que inclou tot el parc immobiliari del país». La majoria es troba als nuclis més poblats, començant per Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, La Massana i Encamp. El percentatge d'edificis poc eficients disminueix quan es parla de «vivenda unifamiliar, perquè molta s'ha construït més tard, amb tècniques més vigilants, sobretot en aïllaments». El document que es va trametre a última hora al Fòrum de l'Energia, no es va poder incloure en el Llibre Blanc que es va presentar el 20 de juliol de l'any passat. L'estudi també avaluava que les millores que caldria fer al parc d'habitatges a llarg termini, representaven una inversió d'entre 225 i 383 milions d'euros.

El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, va felicitar la iniciativa Regenera Andorra i va manifestar que s'inscriu de ple en les directrius que està adoptant el Govern. Amb tot, va reconèixer que caldrà modificar la normativa vigent en el sector de la construcció per poder donar cabuda a la certificació. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.