• Ruben Caminal acaba 27è a la prova de Les Angles, una de les més dures del món, després de 3.800m nedant, 200km de ciclisme amb sis ports i la marató entre muntanya i asfalt H El triatleta del CT Serradells inverteix 15 hores

Caminal, abans de començar la cursa al Llac Matamale, sent encara de nit; a la dreta, a la marató final Foto: EL PERIÒDIC

És ara època de reptes i de llarga distància, de posar sobre la taula tots els esforços de l'hivern, la lluita durant mesos contra el fred, la pluja i la neu en aquest any tan estrany. Ruben Caminal, del Club Triatló Serradells Andorra, veterà però constant, triatleta i amant dels objectius més complicats, va disputar el passat dissabte l'Altriman de Les Angles, una cursa de triatló de llarga distància. Un Ironman però en bèstia, en excessiu, lluitant contra el terreny entre muntanyes. Res de catifes vermelles, ni zones per anar acoblat en la bicicleta, ni una natació a la mar amb neoprè, ni una cursa a peu per una zona plana. No. Tot a la muntanya.

Caminal va invertir gairebé 15 hores (14h 51min 28s, va ser 27è dels 122 que van finalitzar) en completar els 3.500 metres de natació en el Llac Matamale, a 1.600 metres d'altitud, després els gairebé 200 quilòmetres en bicicleta (193,8km) amb sis ports de muntanya i 4.800 metres de desnivell –per fer-se una idea, la Quebrantahuesos de ciclisme no arriba als 4.000m–, i per acabar la marató combinant muntanya amb asfalt: 42 quilòmetres. El guanyador, el francès Alexandre Touzard (Limoux), va fer el rècord de les cinc edicions que es porten, amb 12h 27min 31s.

«Diumenge no era persona», va dir ahir el triatleta, ja recuperat de la batalla personal contra un crono que volia millorar, i que va aconseguir rebaixar: Fa cinc anys, en la primera edició d'aquest Altriman quan començava a introduir-se en el calendari pirinenc de bogeries esportives, Caminal va debutar en la distància amb un temps d'unes 16 hores.

Era, aquell any 2009, la primera vegada que aquest andorrà s'introduïa en la distància ironman, i ho feia directament en el que es considera una de les triatlons més dures del món per ser precisament de muntanya i acumular molt desnivell positiu. De fet, és tan dur que alguns il·lustres com Marcel Zamora, fa dos anys, just en acabar el sector de ciclisme va plegar. Ni boig volia continuar. Amb tot, aquesta cita ha comptat en el passat amb d'altres coneguts de l'esport andorrà, com Eduard Barceló, que va ser seleccionador nacional d'esquí de muntanya fa dues temporades.

«La bici va ser duríssima», va dir Caminal, ja descansat. Es van pujar sis ports: Col de Creu, Pailhères –el Tour acaba de passar-hi–, Chioula, Gavarel, Quérigut i des Hares. Però la marató... «arribaves molt tocat a la cursa a peu», va assegurar. I el que dèiem, que res de pla: 750m de desnivell. És aquí quan Caminal va haver de posar tota la carn a la graella, demostrar que els cinc anys que porta fent llarga distància serveixen per tenir la classe. Va debutar a l'Altriman de 2009, el 2010 va fer l'Ironcat del Delta de l'Ebre, el 2011 l'XtremMan de Salou, i el 2012 l'Inferno de Suïssa. En 2013 ja suma diversos halfs –mig ironman: 1.800+80+20–, tot i que de moment, en disputar el pròxim diumenge per equips la triatló Wild Wolf Andorra, ja en té prou.

Per a més informació consulti l'edició en paper.